Publicacions de l'ICO

Menú de la revista






Enllaços útils

Segueix-nos:

   

Publons
Blog RCO
Premis RCO

2017 - vol. 33

  


ARTICLES ACCEPTATS!


Cortés JM.  Al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata).

Les aus dediquen molt de temps a netejar el seu plomatge per mantenir-lo en perfectes condicions. Malauradament, hi ha parts del cos on no poden accedir i és llavors quan cal l'ajut d'un company. Excepcionalment, aquest company pot ser d'una altra espècie, comportament conegut com al·lotoaleta (allopreening). En aquest article es descriu un cas entre dues espècies de lloros invasors a Catalunya.


Ortega E.  Estudi etimològic de la nomenclatura científica dels ocells de Catalunya: l’aportació de les llengües clàssiques en la taxonomia moderna.
Linné, pare de la taxonomía moderna
Les aus, com la resta d'organismes, tenen un nom científic en llatí compost per dos mots: el gènere i l'epítet específic. L'estudi etimològic d'aquesta nomenclatura ha permès determinar quina ha estat la contribució dels diferents recursos lingüístics així com la llengua d'origen per crear els noms científics dels ocells catalans.


Orihuela-Torres A, Perales P, Rosado D, Pérez-García JM.  Ecologia tròfica del Xoriguer Comú (Falco tinnunculus) al sud d'Alacant (SE Espanya).
Des de fa dues dècades les palmeres estan essent afectades pel becut vermell, un coleòpter exòtic invasor. Alacant té alguns dels palmerars més emblemàtics del Llevant, i que ara es veuen amenaçats per aquesta plaga. L'anàlisi de la dieta del xoriguer en la província va posar de manifest que aquestes petites rapinyaires consumeixen gran quantitat d'insectes, entre els quals es va trobar amb freqüència el becut vermell. Podrien ser els xoriguers un bon sistema d'alerta ràpida i control d'aquesta plaga?


Garcia S, Anton M.  Una segona posta en Xoriguers Comuns (Falco tinnunculus) urbans de Barcelona.
El xoriguer és una rapinyaire molt flexible habituada a criar en hábitats urbans. En 2016 es va verificar una segona posta en una caixa niu localitzada a un edifici de la Vall d'Hebron i que es venia utilitzant amb èxit des del 2009. Aquest seria el primer cas confirmat de segona posta en aquesta espècie a la población urbana de Barcelona.
 


Illa M, Jutglà R.  Pregadéu alimentant-se de les plomes d’un paseriforme capturat en una xarxa.
Els pregadéus són uns depredadors formidables, que poden arribar a caçar petits ocells. Durant l'anellament cal estar atents a la presència d'aquests insectes, especialement de famelles gràvides, prop de les xarxes, ja que poden atacar els ocells atrapats buscant, probablement, una font fàcil de proteïnes.
 


Lekuona JM, Artázcoz A, Remón JL, Muñoz JD. Cens, fenologia i caracterització de l’hàbitat del Rasclet Europeu (Zapornia pusilla) a Navarra.
Els ràlids, en general, són un grup difícil de detectar i és per això que encara no coneixem molts detalls de la seva vida. El seguiment de les poblacions a Navarra des de 1998 posa de manifest que, després de la seva desaparició en molts aiguamolls naturals, l'espècie s'ha trobat criant en arrossars.
 


Aymí R, González Y, López T, Gordo O. Col·lisions d’ocells contra finestres en una ciutat de la costa mediterrània ibèrica durant la migració de tardor.
Foto: Raül Aymí
Cada any milions d'aus moren en col·lisionar contra estructures humanes, essent les finestres probablement la principal causa de mortaldat entre els paseriformes. Malauradament, aquest fenomen pràcticament no s'ha avaluat a Europa. En aquest estudi, dut a terme entre 2012 i 2015, s'ha estimat que un sol edifici va causar unes 350 morts durant la migració de tardor en aquests quatre anys.
 



Seu social de l'ICO
Nat- Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Pl. Leonardo da Vinci, 4-5
08019 Barcelona

 




Oficina tècnica de l'ICO
Girona 168, Esc.B, Entresol 5a,
08037 Barcelona
+ 34 93 458 78 93 (carrer Girona)
+ 34 93 256 59 91 (Museu Blau)
ico@ornitologia.org

 

 
 

Qui Som

 

Què fem

 

Què oferim

 

Participa