Es va optar, doncs, per un projecte col•lectiu amb un alt grau de participació que va requerir un esforç de coordinació i una tasca de processament i filtratge de dades molt important. És per això que es va dissenyar una metodologia de camp que no fos un obstacle per fomentar la participació, mentre que alhora fos prou útil i estandarditzada per permetre generar mapes d’abundància i estimes de l’esforç de mostratge fiables. Amb aquest objectiu es va optar per la realització d’estacions de cens de durada controlada en una àrea restringida on es comptés el nombre d’espècies contactades.

Un cop recollides les dades al camp es va procedir a la seva informatització i posterior anàlisi per tal de generar la informació que, finalment es va publicar. A grans trets, les tasques d’anàlisi van consistir en:

1. Determinació de canvis en la distribució de les especies sobre el reticle UTM 10x10 km a partir del nombre d’espècies detectades i l’avaluació de l’esforç de mostratge.
2. Generació de mapes de probabilitat d'aparició de les espècies en tots els UTM 1x1 de Catalunya a partir de l'aplicació de models de nínxol ecològic
3. Determinació dels requeriments ecològics de cada espècie en base a grans unitats paisatgístiques i el gradient altitudinal.
4. Estimacions poblacionals basades en densitats quan es disposava de prou dades, en estimacions de camp o en censos específics.
5. Determinació dels estatus de conservació segons els criteris de l’UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura).

Els detalls són molts i per a aquells que estigueu interessats en ells podeu descarregar tota la metodologia en format pdf o bé us la podeu llegir i descarregar des de ISSUU.COM.

• Metodologia (fitxer PDF; 6,24 MB)