Pel que fa als ambients naturals (o semi-naturals) més àmpliament distribuïts per Catalunya, les espècies pròpies de zones humides mostren una clara tendència regressiva. En canvi les espècies d'ambients oberts que tradicionalment havient mostrat una clara tendència a la diminució en els darrers anys mostren indicis de recuperació. Finalment, es detecta un cert increment en les espècies d'ambients més forestals.

Les línies continues mostren la tendència de l’indicador i l’ombrejat l’interval de confiança al 95%. Ambdós paràmetres s’han calculat seguint la metodologia proposada per Soldaat et al. (2016). L’indicador d’ocells forestals està composat per la tendència conjunta de 26 espècies, el d’ambients oberts per 11 espècies i el de zones humides per 29 espècies.


Pel que fa als ocells propis dels espais agrícoles, ela anàlisis mostren que estan patint una lleugera davallada en les seves poblacions.  Si entrem a més detall podem observar com dins dels ocells agrícoles els ocells dels secans de caire estèpic són els que estan patint una devallada més important. 

Les línies continues mostren la tendència de l’indicador i l’ombrejat l’interval de confiança al 95%. Ambdós paràmetres s’han calculat seguint la metodologia proposada per Soldaat et al. (2016). L’indicador d’ocells d’ambients agrícoles està composat per la tendència conjunta de 42 espècies, mentre que el de secans de caire estèpic, només agrupa la tendència de 11 espècies.