inici
 
  IDENTIFICACIÓ  
 

Utilitats >> Útils >> Anellament >> Claus d'identificació



Identificació de Phylloscopus ibericus


Sinopsi

Aquesta clau d'identificació del Mosquiter ibèric Phylloscopus ibericus es basa en: Svensson, L. 2001. The correct name of the Iberian Chiffchaff Phylloscopus ibericus Ticehurst 1937, its identification and new evidence of its winter grounds. Bull. B.O.C. 121(4): 281-296.

Cal tenir en compte que amb els coneixements actuals NO tots els individus del Mosquiter ibèric es poden identificar amb seguretat. Malgrat tot, la combinació de caràcters com la coloració, la fórmula alar i la biometria permet identificar una part dels individus sense l'ajuda de la veu.

El principal problema a l'hora d'identificar aquest mosquiter és la seva similitud amb la subespècie nominal del Mosquiter comú Phylloscopus collybita. Cal tenir en compte que l'absència de coloració clarament verdosa o groguenca a les subespècies abietinus i tristis, fan difícil la seva confusió amb el Mosquiter ibèric. Així doncs la present clau d'identificació escentra en les diferencies entre el Mosquiter ibèric i la subespècie nominal del Mosquiter comú.

Mosquiter de passa 'Phylloscopus trochilus'
Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus.

  Mosquiter comú 'Phylloscopus collybita'
Mosquiter comú Phylloscopus collybita.

Mosquiter ibèric 'Phylloscopus ibericus'
Mosquiter ibèric Phylloscopus ibericus.

Mosquiter comú 'Phylloscopus collybita abietinus'
Mosquiter comú Phylloscopus collybita abietinus.
  Mosquiter comú siberià 'Phylloscopus collybita tristis'
Mosquiter comú siberià Phylloscopus collybita tristis.


Morfologia i coloració

Caràcter/Espècie Phylloscopus ibericus Phylloscopus collybita collybita
Fórmula discriminant (FD)*= ALA + BEC(Crani) + (distància P1-P2) + (distància P6-punta de l'ala) + (distància P7-punta de l'ala) + (distància P10-punta de l'ala) + (distància S1-punta de l'ala) - Cua - (distància P1-punta de la cobertora primària més llarga).

*Noteu que la dificultat de diferenciar els sexes fa menys eficient la fòrmula.
Mascles: El 89% dels ibericus mostren valors superiors a 73.2. Àrea de solapament: 71.9-73.2.

Femelles: El 56% dels ibericus tenen valors superiors a 70.9 mentre els collybita sempre donen valors inferiors. Àrea de solapament: 61.0-70.9.
Mascles: Tots mostren valors inferiors a 73.2. Àrea de solapament: 71.9-73.2.

Femelles: sempre donen valors inferiors a 70.9. Àrea de solapament: 61.0-70.9.
Parts superiors En general són de coloració verd més viu que en collybita; quasi tant com en P.sibilatrix. Molt semblant al P.trochilus però amb una tonalitat verdosa fins i tot encara més saturada. A la primavera no presenta cap tonalitat marronosa al capell i al dors. A la tardor alguns exemplars poden mostrar una lleugera tonalitat marronosa que desapareix amb el desgast. Sovint amb tints marronosos al capell i al dors.
Cara i parts inferiors Coloració verd-grogosa als costats del cap i del coll i sense ocre o matissos de marró, o només lleugerament, a les auriculars i darrera l'ull. Pit blanquinós amb un marcat ratllat groc. Generalment amb ocre i tonalitats marronoses a les auriculars, costats del coll, major part del pit i flancs. A la primavera, el desgast pot haver fet desaparèixer completament el to ocre i marronós.
Infracobertores caudals Típicament d'intens color groc-llimona, contrastant amb el ventre blanquinós. En alguns són de color groc pàl·lid però en cap cas tenyides d'ocre. En general tenen el ventre menys blanc pur i les infracobertores caudals sense un groc tan intens.
Llista superciliar Generalment més pronunciada i especialment d'un groc més intens.  


Fórmula alar i biometria


endavant...

 
Software
Tenda
Enllaços classificats
Utilitats variades
 
Pàgina inicial
Quin temps farà demà?
A quina hora surt el sol?
Concurs d'Identificació d'Ocells
Tornar a dalt
Tornar a dalt
 

Institut Català d'Ornitologia
ICO, Museu de Ciències Naturals, Zoologia,
Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona
Tel: 93 458 78 93 Fax: 93 310 49 99 E-mail: ico@ornitologia.org