 |
|
|
| |
|
|
Preguntes més freqüents sobre la grip aviària
(última actualització: 20/03/06)
|
|
A Catalunya, el seguiment i el control de la grip aviària recau en els Departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Medi Ambient i Habitatge, i Salut. Bona part de la informació que s'ha utilitzat per confeccionar aquest document prové tant d'aquestes fonts com de la d'altres organismes relacionats amb la lluita i la vigilància de la grip aviària tant a nivell europeu com mundial, en especial l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). L'ICO recomana dirigir-se directament a les institucions competents en aquesta matèria per qualsevol dubte o per tal de recavar informació de caire oficial (vegeu els links de contacte al final del document).
Què és la grip aviària?
La grip aviària és una malaltia contagiosa causada per la variant tipus A del virus de la grip que afecta principalment les aus de corral i també les salvatges. La grip aviària no és una malaltia nova. Es va descriure per primer cop a Itàlia l'any 1878, i fou estudiada intensament arran de les epidèmies de grip passada la primera Guerra Mundial.
Hi ha més de 100 variants del virus de la grip aviària, la majoria, però, no suposen cap amenaça seria per a la salut humana i animal. Això es degut al fet que la majoria de variants produeixen una forma comuna però molt poc greu de la malaltia anomenada "Grip Aviària de Baixa Patogenicitat" (en anglès, "Low Pathogenicity Avian Influenza", LPAI). Aquesta forma de la malaltia només causa símptomes lleus a les aus de corral, fins al punt que pot passar fàcilment desapercebuda sinó es fan tests regularment.
Per contra, hi ha diverses variants que produeixen una forma altament virulenta però rara de la malaltia: l'anomenada "Grip Aviària d'Alta Patogenicitat" (en anglès, "High Pathogenicity Avian Influenza", HPAI). Aquesta forma es contagia ràpidament entre les aus de corral, té un període d'incubació força curt (generalment de 3 a 7 dies) i pot donar lloc a extensos brots de la malaltia que, a diferència de la forma lleu, afecta els òrgans interns i pot arribar a tenir una mortalitat del 100%, sovint en només 48 hores.
Fins ara, tots els brots de la forma altament patògena de la malaltia han estat causats pels subtipus H5 i H7 del virus. Si bé no tots aquest subtipus són altament patògens, es creu que la majoria tenen el potencial de mutar a la forma virulenta en poc temps si se'ls dona l'oportunitat de poder circular fàcilment entre l'aviram.
Quines espècies d'ocells poden patir la grip aviària?
Tot i que es creu que totes les espècies d'aus poden ser infectades pel virus de la grip aviària, sembla que la malaltia afecta principalment les aus de corral (sobretot pollastres, ànecs, faisans i galls d'indi), ocells aquàtics (ànecs, oques i cignes), limícoles, gavines i xatracs. Menys freqüentment, també pot afectar a mamífers com ara gats, porcs, cavalls i mamífers marins.
En un extens estudi realitzat a Europa recentment sobre la prevalença de la grip aviària en aus salvatges es van analitzar 21.000 exemplars de 88 espècies diferents i es va observar que els Anseriformes (que inclou ànecs, oques i cignes) és l'ordre on el percentatge d'exemplars que havien estat en contacte algun cop amb la malaltia era més elevat (15,2%), seguit pels Passeriformes (petits moixons; 2,9%) i el dels Charadrifromes (limícoles; 2,2%). Entre els Anseriformes, el grup més afectat va ser el dels ànecs, on espècies com el collverd mostraven percentatges de prevalença de la grip aviària lleugerament superiors al 60%. Noteu que tots aquests percentatges fan referència al nombre d'individus que han patit la malaltia en algun moment de la seva vida, no al nombre que la pateixen i la poden dispersar en un mateix moment.
La incidència de la grip aviària entre les aus salvatges també segueix un patró estacional que varia segons l'espècie o grup d'espècies. En els ànecs, per exemple, els nivells d'infecció tendeixen a ser majors a finals d'estiu, mentre que en les limícoles assoleixen el seu màxim a la primavera i la tardor, i en els xatracs i les gavines durant la primavera i l'estiu.
La forma de la grip aviària detectada en les aus salvatges ha estat gairebé sempre la de baixa patogenicitat, fet que explica el perquè només en casos molt comptats les aus salvatges mostren signes evidents de la malaltia.
Com es transmet el virus de la grip aviària?
El virus de la grip aviària es pot transmetre per contacte directe amb les femtes, la saliva i les secrecions nasals dels animals infectats o pel contacte amb aigua, pinsos i material i roba contaminats amb aquestes secrecions. Cal tenir en compte que una au infectada pot secretar el virus a traves de les femtes durant períodes de temps de fins a 30-45 dies en el cas de la forma de baixa patogenicitat i generalment durant no més de dues setmanes en el cas de la forma virulenta. El virus, a més, pot resistir en les femtes, els fems i a l'aigua fins a un mes en el cas de la forma altament patògena i per períodes fins i tot més llargs en el cas de la forma lleu. De fet, es considera que el medi aquàtic és determinant en la transmissió de la malaltia entre aus salvatges.
Les aus salvatges, i en particular els ocells aquàtics actuen com un reservori de tots els tipus de virus de la grip aviària. Hi ha evidències d'infeccions directes des d'aus aquàtiques a aus de corral i des d'aus de corral cap a aus salvatges.
Si es deixen circular entre l'aviram, els virus de la grip aviària de baixa virulència poden mutar a variants altament patògenes en poques setmanes. Per exemple els brots de grip aviària d'alta patogenicitat observats a Itàlia i Holanda entre 1999 i 2003 van ser causats per virus del subtipus H7N1 i H7N7 que havien mutat a una variant molt virulenta a partir d'una de poc patògena del mateix subtipus.
Què té d'especial el brot actual de grip aviària?
Els brots actuals de la malaltia estan causats per una variant molt virulenta del virus de la grip aviària: l'H5N1 (del subtipus H5). Aquests brots van començar al sud-est asiàtic a mitjan 2003 i són els brots més greus que s'han declarat mai i els que han afectat a més aus de corral.
Figura 1. Països on s'han confirmat casos d'infecció per H5N1 en aus de corral (esquerra) i aus salvatges (dreta) des de 2003 (dades de l'OMS a 10/03/06).
Al contrari de moltes altres variants del virus de la grip aviària, l'H5N1 ha causat la mort a exemplars de més de 60 espècies d'aus salvatges diferents. La majoria de les aus salvatges en les que s'ha detectat la infecció pel virus H5N1 estaven malaltes, moribundes o mortes. S'han documentat alguns casos, però, d'ocells infectats pel H5N1 que estaven aparentment sans i que, per tant, eren potencialment capaços de transmetre l'infecció sense acusar els seus símptomes.
Com s'està estenent l'H5N1?
La propagació de la malaltia, ja sigui dins d'un mateix país o entre països s'ha vinculat als següents factors:
 Els moviments d'aus de corral i productes avícoles (inclòs el material infectat, com ara aigua, fang, terra, vehicles i l'equip o roba del personal).
El comerç il·legal d'aus.
L'ús de les femtes d'aus de corral com adob i aliment de bestiar.
Els moviments i la migració de les aus salvatges.
Quina és la importància relativa exacta de cadascun d'aquests factors en la propagació de la malaltia encara es desconeix força. Hi ha però alguns aspectes que cal remarcar:
Els moviments d'aus de corral i productes avícoles semblen explicar una part important de l'expansió de la malaltia i, de fet, ara per ara, es considera el factor principal de propagació. L'anàlisi de llinatges virals, per exemple, ha conclòs que els moviments de l'aviram ha estat el principal responsable de la propagació de la malaltia al sud-est d'Àsia, tant dins com entre països (vegeu Chen et al. 2006. Establishment of multiple sublineages of H5N1 influenza virus in Asia: Implications for pandemic control. Proceedings of the National Academy of Sciences).
El paper global del comerç il·legal d'aus de gàbia en la propagació del H5N1 es desconeix però no hi ha dubte que és una via de transport del virus a llargues distàncies. Hi ha diversos casos documentats d'aus infectades pel virus interceptades en decomisos relacionats amb el comerç il·legal d'espècies.
El risc de contaminació per H5N1 a causa de l'ús de femtes d'aus de corral com adob ja fa anys que es coneix però és una línia que encara no s'ha investigat prou acuradament.
Si bé se sap del cert que les aus salvatges migradores poden transportar el virus, es creu que aquesta capacitat pot ser força limitada. Dona fe d'això el fet que no s'hagi detectat la malaltia en multitud de països que son visitats per milions d'ocells que provenen de zones afectades. També cal remarcar, que tot i que se sap que les aus salvatges tenen el potencial d'infectar les aus de corral, ara per ara no hi ha cap prova concloent que demostri que això ha estat afavorint la dispersió de l'H5N1 (vegeu més endavant per a més detalls).
És fàcil que una au salvatge infectada per H5N1 pugui contagiar a aus de corral?
En primer lloc, cal assenyalar que la informació disponible fins ara en relació a la prevalença de l'infecció per H5N1 en aus salvatges indica que aquesta és molt baixa i, per tant, les probabilitats que aquestes aus puguin passar la malaltia a aus de corral són també molt baixes. Cal tenir en compte que, com s'indica més amunt, la virulència de l'H5N1 en aus salvatges sembla ser especialment alta i que, per tant, la mortalitat també ho és. Segons dades de BirdLife International, els resultats dels testos obtinguts fins ara a tot el món semblen corroborar aquest fet. Només sis de les més de 13.000 aus salvatges estudiades fins ara a la Xina estaven infectades per l'H5N1 i només el 3% mostraven signes d'haver estat en contacte algun cop amb la malaltia. D'altra banda, no s'ha detectat la malaltia en cap dels més de 100.000 testos fets a tot el món fins el moment en aus salvatges migradores i amb bon estat de salut (inclosos tots els analitzats a Espanya i Europa). Aquí s'inclouen els 16.000 ocells analitzats durant la darrera dècada a Hong Kong, una dada especialment significativa pel fet que aquesta àrea està situada prop d'un focus d'infecció molt important i estès de la malaltia.
A la baixa probabilitat de trobar aus salvatges vives infectades per H5N1 cal sumar les mesures de prevenció establertes per tal de limitar el contacte entre les aus de corral i les salvatges que s'han posat en marxa a tot arreu on estan activats plans de vigilància de la grip aviària, incloent tota Europa i, per tant, també Catalunya.
Les aus migradores estan estenent la malaltia?
No sembla que les aus migradores tinguin un paper preponderant en la propagació de la malaltia en termes globals. De fet, les rutes d'expansió del H5N1 sovint no quadren amb les que hom esperaria si el principal factor de propagació fossin les aus migratòries. En diversos casos, fins i tot, la direcció de la propagació ha estat justament la contraria a la seguida pels ocells migradors. El problema, però, és que les rutes migratòries que fan servir els ocells són moltes i variades i, per tant, si ens fixem no només en una ruta sinó en el conjunt d'elles la xarxa de moviments resultant pot explicar pràcticament qualsevol patró de propagació de la grip aviària, sigui o no realment causat pels ocells migradors.
Del que no hi ha dubte és que les aus salvatges poden transportar el virus a nous llocs desprès de ser infectats i, per tant, són potencials propagadors de la malaltia a aus de corral de zones prèviament lliures del virus. Els darrers casos d'H5N1 detectats en aus salvatges a l'oest d'Europa, per exemple, semblen el resultat de l'arribada d'un contingent d'anàtides migratòries procedents de l'est d'Europa (mar Negre) a causa de les fortes onades de fred dels darrers mesos. Tanmateix, encarano s'ha pogut demostrar en cap cas que una au salvatge infectada per H5N1 hagi estat la font d'infecció d'aus de corral. La baixa prevalença de l'infecció per H5N1 en les aus salvatges, entre altres raons deguda a l'alta mortalitat que sembla provocar en elles, i la dificultat que entrin en contacte amb l'aviram (vegeu més amunt) redueixen molt aquest risc potencial. Aquest risc, però, tot i que limitat, és real i cal tenir-lo present.
Quins riscos hi ha per a la salut humana?
Des de 1959, només es té constància documental de 10 episodis d'infecció en humans pel virus de la grip aviària i en tots excepte l'actual els símptomes van ser molt poc severs. L'H5N1 és, doncs, el virus de la grip aviària que ha causat, de llarg, més morts i, a més, ha estat capaç d'infectar a persones almenys en tres cops en els darrers anys: a Hong Kong el 1997, novament a Hong Kong al 2003 i durant l'actual brot iniciat el desembre de 2003.
La persistència i la dispersió del virus H5N1 entre l'aviram suposen dos riscos principals per a la salut humana:
El primer és el risc que la infecció per H5N1 en aus passi a humans i doni lloc a una malaltia greu amb un alt grau de mortalitat. Cal tenir present que el brot actual ha provocat una mortalitat superior al 50% entre les persones infectades per l'H5N1.
El segon risc, encara més greu, és que el virus pugui canviar a una forma nova de grip humana tan virulenta com la del brot actual de grip aviària i tan infecciosa com la grip humana comuna, que es pot transmetre de persona a persona amb gran facilitat. Això és el que podria donar lloc a una pandèmia de la grip.
El risc de transmissió de l'H5N1 des de les aus a humans és alt?
No. Cal recordar que només s'ha confirmat la infecció de 177 persones (a data de 13 de març de 2007) des de desembre de 2003, tot i l'immens nombre d'aus afectades i les nombroses oportunitats d'exposició humana al virus que s'han donat, particularment al sud-est asiàtic on el contacte entre les persones i les aus de corral és més intens. De fet, la majoria de persones que s'han infectat per l'H5N1 vivien en zones rurals o periurbanes en habitatges que tenien corral i on la convivència amb aquestes aus era molt estreta. D'altra banda, és important assenyalar que de tots els casos d'infecció per H5N1 registrats fins ara en humans només un d'ells sembla que podria ser atribuïble al contacte amb aus salvatges infectades.
També és important remarcar que l'H5N1 és incapaç de passar de persona a persona de forma sostinguda. Tot i que s'han donat alguns casos molt puntuals de transmissió del H5N1 i altres tipus de virus de la grip aviària entre humans, l'Organització Mundial de la Salut considera que aquesta via de transmissió és molt limitada.
Figura 2. Països on s'han confirmat casos d'infecció en humans per H5N1 des de 2003 (dades de l'OMS a 10/03/06).
S'ha de vacunar la població en general de la grip comuna?
No. El Departament de Salut només recomana la vacunació contra la grip comuna en el cas de les persones incloses en grups de risc (de la pròpia grip comuna) i a qui hagi de viatjar a zones on s'han registrat casos d'infecció per grip aviària en humans o a zones on hi hagi brots en aus de corral i, a més, es prevegi tenir contacte amb aquests animals vius. Cal recordar que a Catalunya, els grups de risc de la grip comuna són: persones de 60 anys o més edat, persones internades en institucions tancades, adults i nens amb malalties cròniques, nens i joves tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic, dones embarassades, personal sanitari, treballadors d'institucions d'acollida de persones d'alt risc, personal que presta assistència domiciliària a individus d'alt risc, contactes domiciliaris de persones d'alt risc i persones que duen a terme serveis essencials per a la comunitat.
La vacuna de la grip comuna no protegeix de la grip aviària. És important assenyalar que la recomanació de vacunar-se de la grip comuna per aquells que viatgen a zones afectades pretén, d'una banda, evitar una confusió entre un quadre gripal comú i un quadre gripal produït pel virus aviari i, de l'altra, disminuir les probabilitats d'una possible coinfecció pels dos virus (l'humà i l'aviari) en una mateixa persona. Cal recordar que la reagrupació dels virus humà i aviari podria donar lloc a un nou virus que presentés l'elevada patogenicitat del virus de la grip aviària i la facilitat de transmissió de persona a persona del virus de la grip comuna. Això és exactament el que tothom vol evitar, ja que aquest seria el punt d'inflexió que podria donar peu a la temuda pandèmia de grip.
Com es fa front a la grip aviària des de Catalunya?
El Govern de la Generalitat, a través del Comitè Executiu Interdepartamental sobre la grip aviària a Catalunya, integrat pels departaments de Medi Ambient i Habitatge, Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Salut, ha elaborat un Pla d'actuació enfront d'una possible pandèmia de grip (pdf) seguint les directrius i les recomanacions de l'OMS i del Ministeri de Sanitat i Consum.
També existeix un programa específic de seguiment a nivell d'aus salvatges i de corral que persegueix, sobretot, detectar possibles casos de grip aviària en el país. A Catalunya, aquest programa l'elabora el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP), en base a la normativa comunitària i en coordinació amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). El programa, a més, està subdividit en un Programa específic de vigilància, un Pla d'Alerta i un Pla d'emergència.
El Programa de vigilància inclou un protocol específic per aus salvatges (pdf) preparat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.
El Pla d'alerta s'aplica quan es declaren casos en d'altres països amb risc per a les aus de Catalunya i fonamentalment es tracta d'efectuar una revisió i un control de moviments que s'hagin produït i que es produeixen.
El Pla d'emergència s'engega quan es disposa d'una sospita fonamentada de positivitat d'influença aviària. Contempla els procediments d'actuació i d'organització i els objectius bàsics de la lluita, que són: a) detecció precoç dels focus; b) eliminació ràpida dels focus i c) minimització del risc de difusió. Les actuacions a realitzar són visites, confirmació de sospita, delimitació de zones de protecció i vigilància i sacrifici i destrucció de cadàvers.
Quina és la normativa vigent relacionada amb la grip aviària?
Podeu trobar tota la normativa vigent relacionada amb la grip aviària a nivell de Catalunya, l'Estat i Europa al web del DARP.
S'han registrat casos de grip aviària a Catalunya?
No. Fins aquest moment no s'han detectat casos d'infecció pel virus H5N1 ni cap altra de les variants altament patògena del virus de la grip aviària en aus ni en persones a Catalunya. Des de 2003 s'han analitzat prop de 5.000 aus de corral i 749 aus salvatges i els resultats han estat negatius en tots els casos. Els resultats d'aquest programa de vigilància es van fent públics periòdicament al web del DARP.
On puc trobar més informació sobre la grip aviària i les seves implicacions per la salut pública?
La secció sobre vigilància epidemiològica del web del Departament de Salut de la Generalitat disposa d'un apartat dedicat en exclusiva a la grip aviària que s'està actualitzant contínuament.
El web del Ministeri de Sanitat i Consum també té un apartat dedicat en exclusiva a la grip aviària.
Al web de l'OMS hi ha informació molt acurada sobre el tema. La versió en anglès és molt més completa i exhaustiva que la versió en castellà.
Quines possibilitats reals hi ha de que la grip aviària arribi a Catalunya a causa de les aus salvatges?
Els recents casos d'H5N1 detectats en països tan propers com França, Alemanya, Itàlia i Suïssa suposen un cert augment del risc que la malaltia acabi arribant a Catalunya. Això es deu al fet que la propagació de la malaltia vers aquests països ha estat causada, almenys en part, per aus migradores (e.g. ànecs) que tendeixen a seguir rutes que passen per Catalunya.
Catalunya, per la seva situació geogràfica rep fonamentalment ocells migratoris que es mouen a través de rutes que segueixen la direcció NE-SW a la tardor i SW-NE a la primavera. Cal remarcar que, tenint en compte que ja queda poc per l'època de cria, hores d'ara, moltes de les espècies que podrien arribar des de les àrees on s'han detectat casos d'H5N1, com ara França o Alemanya, estan més a prop de retornar a les seves àrees de cria (seguint rutes en direcció NE) que no pas de seguir baixant en direcció cap al sud.
Si tot va bé i no es detecta cap cas de grip aviària en les properes setmanes, el risc associat als focus observats al centre d'Europa i vinculat a les aus migradores es reduiria significament fins l'arribada de la propera tardor (moment en què novament s'inicia la migració en direcció al sud).
Com, quan i d'on vénen els ocells que viuen o passen per Catalunya?
A Catalunya s'han observat al voltant de 400 espècies diferents d'ocells, de les quals prop d'un centenar són accidentals o d'aparició irregular, mentre que la resta són de presència habitual. Moltes d'aquestes espècies tenen hàbits migratoris que comporten desplaçaments d'anada i tornada entre les àrees de cria i d'hivernada. D'entre els ocells migratoris cal distingir dos grups importants: 1) el format per les espècies estivals que es reprodueixen a Catalunya o al centre i nord d'Europa i passen l'hivern generalment al continent africà; i 2) les aus procedents del nord, centre i est d'Europa que arriben a la tardor i passen l'hivern a casa nostra.
Els principals fluxos migratoris a través de Catalunya tenen lloc de març a maig (migració primaveral) i d'agost a novembre (migració de tardor). De tota manera, a causa dels hàbits particulars de cada espècie, es pot assegurar que hi ha ocells en pas per Catalunya pràcticament durant tot l'any. A més, cal tenir present que els ocells són animals que es desplacen de forma constant i algunes espècies com les gavines o els flamencs poden efectuar desplaçament diaris considerables entre les colònies de cria i les zones d'alimentació i, per tant, hi ha un intercanvi constant d'individus cobrint centenars de quilòmetres, àdhuc en èpoques de reproducció.
Catalunya, per la seva situació geogràfica rep fonamentalment ocells migratoris que es mouen en vols orientats en direcció NE-SW a la tardor i SW-NE a la primavera. Així, en línies generals els ocells que sobrevolen Catalunya són principalment del centre, nord i nord-est d'Europa, mentre que són més escassos els ocells provinents de l'oest d'Europa. Val a dir, però, que aquí hi ha també moltes excepcions segons les espècies i es disposa de dades exhaustives a partir d'ocells anellats que indiquen moviments molt diversos i des de direccions molt variades (vegeu Figura 3).
Figura 3. Països d'origen de les recuperacions d'ocells anellats a l'estranger i posteriorment recuperats a Catalunya (bancs de dades de l'ICO i l'Oficina de Especies Migratorias).
Hi ha espècies d'aus salvatges més susceptibles d'estendre la malaltia fins a Catalunya?
D'acord amb el programa de vigilància de la grip aviària preparat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (pdf) les espècies que són més susceptibles de ser portadores de l'H5N1 cap a Catalunya són: Oca riallera grossa (Anser albifrons), Oca pradenca (Anser fabalis), Collverd (Anas platyrhynchos), Griset (Anas strepera), Cuallarg (Anas acuta), Cullerot (Anas clypeata), Xiulador (Anas penelope), Xarxet (Anas crecca), Xarrasclet (Anas querquedula), Morell cap-roig (Aythya ferina), Morell de plomall (Aythya fuligula), Fredaluga (Vanellus vanellus), Batallaire (Philomachus pugnax), Becadell (Gallinago gallinago), Gavina riallera (Larus ribibundus), Gavina cendrosa (Larus canus) i Gavina capnegra (Larus melanocephalus).
Aquesta llista s'ha confeccionat avaluant el risc potencial de cada espècie tenint en compte la seva ruta migratòria (vegeu Figura 4), el nombre d'individus implicats i la probabilitat de contacte amb aus domèstiques. Només inclou aus aquàtiques perquè són justament aquestes en les que la prevalença de la grip aviària és més alta.
Figura 4. Països d'origen de les recuperacions d'ocells anellats a l'estranger i posteriorment recuperats a Catalunya. Només s'inclouen les recuperacions de les 17 espècies d'aus considerades com a més susceptibles de ser portadores del H5N1 cap a Catalunya d'acord amb el pla de vigilància del Departament de Medi Ambient i Habitatge (bancs de dades de l'ICO i l'Oficina de Especies Migratorias).
Els focus d'infecció per H5N1 detectats a l'Àfrica subsahariana converteixen a les aus migradores transaharianes en un possible nou front de propagació de la malaltia?
En primer lloc cal assenyalar que si bé és possible que l'H5N1 hagi infectat alguna au salvatge a l'Àfrica, el cert és que no se'n coneix cap cas. Ara per ara, doncs, el problema amb H5N1 en aquest continent està aparentment restringit a les aus de corral.
Per tal que la malaltia arribi a Catalunya via aus migratòries des de l'Àfrica subsahariana cal, en primer lloc, que l'H5N1 hagi infectant les aus salvatges en aquella zona i que, a més, almenys en algun cas es tracti d'una au migratòria de llarga distància que vingui a criar a l'oest d'Europa. També cal que l'au migratòria infectada no mori abans d'arribar a Catalunya o que no estigui prou dèbil com per emprendre el viatge, ambdós fets bastant improbables tenint en compte la virulència de l'H5N1. D'altra banda, també cal tenir en compte que no són pas gaires les espècies propenses a emmalaltir de grip aviària (aus aquàtiques principalment) que a més hivernin en aquesta part de l'Àfrica i migrin fins o a través de Catalunya. Tot i que la possibilitat existeix, tots aquests condicionants suggereixen que el risc que poden comportar aquestes aus en conjunt és molt baix.
Dins del grup dels ànecs, oques i cignes (el grup més propens a infectar-se per la grip aviària i a l'hora més resistent) són essencialment quatre, el Cuallarg (Anas acuta), el Xarrasclet (Anas querquedula), l'Ànec Xiulador (Anas penelope) i l'Ànec cullerot (Anas clypeata), les que poden arribar a Catalunya des de l'Àfrica subsahariana. El xarrasclet és força escàs i és un ocell de distribució molt reduïda que a Catalunya no es reprodueix tots els anys; pel que fa a les altres espècies, els exemplars presents a Catalunya són principalment hivernants que passen l'època desfavorable a la península Ibèrica. Altres espècies d'ànecs, com ara el Xarxet comú (Anas crecca) i el Morell de cap roig (Aythya ferina), només tenen poblacions hivernants molt residuals a l'Àfrica subsahariana.
Hi ha diverses espècies de limícoles que passen per Catalunya provinents de l'oest de l'Àfrica però la seva capacitat per infectar-se amb l'H5N1 i a l'hora ser capaços de fer un viatge tant llarg i dur es considera molt més limitada que en els ànecs.
Finalment, tot i que hi ha milers de passeriformes (petits moixons) que vindran des de l'Àfrica subsahariana de camí cap a Catalunya i la resta d'Europa aquesta primavera, és molt improbable que aquest ocells estiguin infectats per l'H5N1 (ja sigui perquè són poc propensos a agafar la malaltia, o bé perquè difícilment estan en contacte amb fonts d'infecció). A més hom dubta que en cas d'arribar a emmalaltir poguessin arribar a fer un viatge migratori tan llarg i energèticament i físicament tan esgotador.
A Catalunya, hi ha risc d'infectar-se amb l'H5N1 manipulant aus salvatges?
El Ministeri de Sanitat considera que les possibilitats de contagi són pràcticament inexistents. Una de les raons principals per estar tranquils és que, ara per ara, l'H5N1 no s'ha detectat al nostre país tot i l'intens seguiment que s'està fent tant a nivell d'aus salvatges com de corral. Als caçadors i a totes aquelles persones que tinguin contacte amb aus salvatges només se'ls recomana que segueixin les mesures bàsiques d'higiene que tota persona vinculada a aquestes activitats hauria de seguir sempre, independentment de l'existència o no de la grip aviària.
Cal tenir present que només es considera personal de risc per contagi d'H5N1 aquelles persones que tenen contacte pròxim i continuat amb aus infectades o amb les seves femtes i exhalacions. Donat que la malaltia no s'ha detectat al nostre territori, ara per ara aquesta definició de personal de risc no és aplicable a cap persona.
Hi ha zones de Catalunya per on hi ha més risc que es pugui arribar a introduir l'H5N1?
D'acord amb el programa de vigilància de la grip aviària del Departament de Medi Ambient i Habitatge (pdf), a Catalunya s'identifiquen tres zones de potencial risc: el delta de l'Ebre, el delta del Llobregat i els aiguamolls de l'Empordà. Al voltant d'aquestes zones s'ha establert una delimitació de termes municipals de risc.
Els factors de risc que s'han considerat a l'hora d'establir aquestes zones són:
Existència de recuperacions d'ocells provinents d'àrees on s'han declarat focus de la malaltia o de zones considerades d'alt risc.
Densitat mitjana elevada d'aus migradores a les zones humides.
Densitat elevada d'explotacions d'aus de corral properes a zones humides o similars on les aus migradores es puguin congregar.
Impossibilitat o dificultat d'evitar suficientment el contacte entre les aus de corral o altres aus domèstiques i les salvatges.
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha confeccionat un mapa de tot l'Estat on es poden veure totes les zones considerades de risc segons la normativa vigent (pdf).
Què hem de fer si trobem una au salvatge morta?
El Govern ha habilitat per a la població el telèfon 93 561 70 00 per comunicar la trobada d'aus salvatges mortes o aparentment malaltes i per informar del procediment a seguir. Per a més informació, els ciutadans es poden posar també en contacte amb el telèfon d'informació sanitària Sanitat Respon (902 11 14 44).
Pel que fa a les aus de corral, les comunicacions s'han d'efectuar als serveis veterinaris oficials de les oficines comarcals del DARP (tel 675 78 40 00).
En el cas d'aus urbanes, bàsicament els coloms urbans, s'ha d'avisar el vostre ajuntament, tot i que en la situació epidemiològica actual no es considera de risc.
Les aus exòtiques engabiades poden ser una font d'infecció de grip aviària?
Segons dades de SEO/BirdLife, l'alarma sense fonaments que està causant el tema de la grip aviària, ha provocat un augment en el nombre d'alliberaments d'aus exòtiques que la gent tenia a casa com a mascotes. Cal recordar que aquestes aus no comporten cap risc significatiu d'infecció per grip aviària donat que a l'estar engabiades difícilment es poden contagiar d'aquesta malaltia per contacte amb aus salvatges i, per tant, tampoc poden transmetre-la a les persones.
Cal assenyalar també que la introducció d'aus exòtiques al medi natural es considera una de les amenaces més important per a la biodiversitat mundial.
Els nius que fan a les cases ocells com ara les orenetes i els falciots suposen algun risc?
Les orenetes i els falciots són petits moixons migradors que venen a passar l'estiu a casa nostre des de l'Àfrica subsahariana. Les possibilitats que aquests ocells s'infectin amb l'H5N1 són extremadament baixes per vàries raons: 1) com la resta de petits moixons, no es tracte d'un tipus d'ocell propens a patir la malaltia (en aquests ocells l'H5N1 no s'ha trobat mai a Europa); i 2) els seus hàbits fan molt difícil o pràcticament impossible que puguin tenir contacte amb altres aus infectades (els falciots, per exemple, es passen tota la vida volant; de fet, fins i tot dormen mentre volen!). No hi ha, doncs, cap raó per treure els nius d'orenetes ni de cap altre ocell de les nostres cases! Només cal prendre les mesures higièniques habituals en cas que les femtes s'acumulin al terra.
Actualment, hi ha alguna raó per limitar les activitats d'anellament a Catalunya?
No. De fet és tot el contrari, ja que mantenint els estudis i les campanyes d'anellament obtenim la informació que ara s'ha convertit en tant valuosa per a la societat i que ha permès entre altres coses avaluar degudament la situació de risc actual i programar millor les mesures de vigilància i control que s'estan endegant arreu d'Europa.
Cal assenyalar que excepte en el cas de Lituània, la resta de centrals d'anellament d'Europa no han posat cap restricció important a l'activitat dels seus anelladors, si bé en el cas de països com ara França, Itàlia, Suïssa i Alemanya, on l'H5N1 s'ha detectat en aus salvatges, les recomanacions relacionades amb la higiene i la manipulació dels ocells són força més estrictes que les habituals.
L'ICO està en permanent contacte amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de modular adequadament el seu protocol de recomanacions d'acord amb el que també estableixi la normativa vigent en cada moment. Cal recordar que hores d'ara els anelladors només cal que segueixin les mesures d'higiene habituals que tot anellador hauria de seguir independentment de la nova problemàtica vinculada a la grip aviària.
Quina participació té l'ICO en el seguiment de la grip aviària?
D'acord amb la normativa vigent, les organitzacions de protecció de les aus salvatges, les associacions de caçadors i altres organitzacions interessades, hauran de notificar amb la màxima immediatesa qualsevol mortalitat anormal o brots significatius de malaltia entre les aus salvatges.
L'ICO està contínuament en contacte amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de seguir de prop la situació i està col·laborant activament amb aquest departament en el marc del programa de seguiment de la grip aviària al nostre país.
Els ornitòlegs són un col·lectiu de gran importància a l'hora de detectar possibles focus de la malaltia pel fet que estan contínuament observant els ocells en el seu medi. És important que tots estiguem vigilants davant l'aparició de casos sospitosos d'ocells morts o malalts i que comuniquem aquestes troballes a l'organisme adequat en cada cas (vegeu més amunt).
On puc trobar més informació sobre el tema de la grip aviària
Web del DARP (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca)
Web de la secció sobre vigilància epidemiològica del Departament de Salut de la Generalitat
Web del Ministeri de Sanitat i Consum
Web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Web de l'OMS (Organització Mundial de la Salut)
Web de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura)
Web de l'OIE (Organització Mundial de Sanitat Animal)
Web de l'ECDC (Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties)
Web de l'Unió Europea sobre Salut i Benestar Animal
Comissió de seguiment i informació sobre l'evolució de la grip aviària (Ministeri de la Presidència)
Web de BirdLife International
Web de Seo/BirdLife
Link al pdf del llibre publicat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) sobre el tema de la grip aviària
|
|
|
|
|
|
|
|
|
