Donem a conèixer, a tots els socis i sòcies de l'ICO, el contingut íntegre del comunicat oficial que ens va trametre divendres 14 de març de 2008 la Direcció General del Medi Natural en el que s'especifica la posició del Departament de Medi Ambient i Habitatge en relació a l'ús del nou remitent d'anelles que ha creat recentment la Societat Catalana d'Anellament (SCA). El trobareu disponible a: http://www.ornitologia.org/quisom/junta_comunicat.htm Amb aquest comunicat, el DMAH autoritza l'ús d'aquest nou remitent de forma transitòria, exclusivament amb finalitats formatives o educatives, però no per a l'anellament científic d'ocells, fins a l'aprovació d'un Decret de Captura Científica. Es crea així un precedent insòlit, permetent la utilització simultània de dos remitents d'anellament en un mateix territori, fet que comporta greus problemes de coordinació en l'anellament científic d'ocells, tant a nivell català com europeu. Des que es va donar a conèixer la creació d'aquest nou remitent, hem fet arribar al DMAH, tant per escrit com verbalment, diferents raonaments tècnics que desaconsellen la seva implantació unilateral, especialment tractant-se d'un remitent no reconegut internacionalment i, encara menys, la utilització simultània de dos remitents a Catalunya. Hem instat al DMAH a no autoritzar l'ús d'aquest remitent, així com a la creació d'una comissió mixta entre l'administració i les diferents entitats vinculades amb l'anellament a Catalunya a fi de desenvolupar coordinadament la creació d'un remitent propi. Reiterem el compromís de l'ICO de recolzar qualsevol iniciativa del DMAH en aquest sentit, sempre i quan es faci amb respecte envers la normativa legal i els acords nacionals i internacionals vigents i es garanteixi la qualitat de l'anellament científic d'ocells, tal i com van acordar els socis de l'ICO en assemblea. Reafirmem el nostre compromís de col·laboració amb el DMAH per tal de desenvolupar una normativa d'anellament pròpia i moderna, i esperem que fruit d'aquest debat aconseguim millorar la qualitat de l'anellament científic a Catalunya. L'anellament d'ocells ha estat des dels seus origen una activitat científica que tan sols es pot entendre en el marc de la recerca i de l'estudi de la biologia de les aus. Més enllà de l'indubtable ús pedagògic i divulgatiu que es pot fer de l'anellament, en cap cas es pot justificar la captura, manipulació i marcatge d'un ocell únicament amb finalitats educatives, deslligades de la pròpia activitat científica. Segons es desprèn del comunicat del DMAH, queda clar que la utilització d'anelles amb el nou remitent no pot considerar-se una activitat científica i que qualsevol anellament científic s'ha de fer, ara per ara, amb el remitent del Ministerio de Medio Ambiente. Per tant, si la utilització d'aquest nou remitent no pot qualificar-se com anellament científic, no té cap interès per als anelladors. L'anellament d'ocells o és científic o no té cap mena de sentit. És així com es concep aquesta activitat des de fa dècades per tots els anelladors del món i com ha estat desenvolupada al llarg de més de 30 anys a Catalunya. Cal recordar, finalment, que els permisos o carnets d'anellament atorgats pel DMAH i avalats per l'ICO són permisos de captura científica emesos segons la legislació vigent (reglament de la Llei de caça 506/1971), que només autoritzen la captura d'ocells sota aquest supòsit, i no cap altre. En conseqüència, demanem a tots els anelladors que, mentre no es disposi d'un decret de captura científica, que determini quin ha de ser el remitent d'anelles que s'ha d'utilitzar en el futur a Catalunya i en quines condicions, continuïn utilitzant el remitent del Ministerio de Medio Ambiente, l'únic autoritzat pel DMAH per a dur a terme anellament científic d'ocells a Catalunya.

En aquest apartat s'exposen les dades de recuperació d'un ocell cada mes, seleccionant la més rellevant d'entre les rebudes darrerament a l'oficina de l'ICO. D'aquest mes cal esmentar la següent:

oreneta vulgar Hirundo rustica

ICONA CG 8866 T 4F	12.05.04	Roncaires, Castelló d'Empúries (Girona) 42.15N 03.04E
	+ 06.04.05	Agrigion, Sterea Ellas,GRÈCIA 38.38N 21.25E, 1600 km, 329 dies.

Primera recuperació d'una oreneta anellada a Catalunya i recuperada a Grècia. Aquest ocell es va anellar al PN dels Aiguamolls de l'Empordà durant la campanya de migració prenupcial i es va trobar ferida a l'interior d'un edifici a la localitat d'Agrigion a Grècia. Sobta molt aquest moviment tant a l'est en un exemplar que s'havia anellat com a femella adulta gairebé un any abans.

El nostre company Roger Jovani s'encarrega d’aquesta secció. Si algú vol aprofundir més en algun dels temes li podeu demanar els articles complets a l'adreça: jovani@ebd.csic.es



“Me estàs estresaaaaaaaaaando”

Als tròpics els ous dels ocells triguen més a ser incubats. Per què?

Ja fa temps que se sap que en els tròpics la incubació és més perllongada (al voltant d’un 10%) que en les zones temperades. És un patró sorprenent ja que la pressió de depredació és més elevada i, per tant, s’esperaria que els ocells haguessin evolucionat cap a temps d’incubació més curts per evadir la depredació. L’explicació actual, doncs, és que la incubació als tròpics és més intermitent per atreure menys als depredadors, allargant el temps fins l’eclosió dels ous.

W. Douglas Robinson i col·laboradors van fer un experiment per veure si això és cert. Van agafar ous de nius naturals del cargolet Troglodytes aedon tant a Illinois (27 ous; EEUU) com a Gamboa (23 ous; Panamà) i els van incubar en incubadores en les mateixes condicions de temperatura i humitat. Van veure que els ous tropicals tenien una incubació més llarga. Per tant, no és el comportament dels pares durant la incubació el que fa allargar la incubació. Queda la porta oberta a futurs estudis que intentin entendre el perquè els ocells tropicals han evolucionat uns temps de desenvolupament més llargs dins de l’ou.

Robinson et al. 2008. Why are incubation periods longer in the Tropics? A common-garden experiment with House Wrens reveals it is all in the egg. American Naturalist 171: 532-535.

Sigrist, T. 2007. Guia de campo Aves do Brasil Oriental / Birds of Eastern Brazil. Avisbrasilis, 448 pàg. 46,00 €

Una nova guia de les aus de la meitat sud i est de Brasil. Cobreix tot el territori que no és Amazonia pròpiament dit, és a dir tota la costa atlàntica des de més al nord de Salvador de Bahía fins a l'Uruguai i tot l'interior sec de "Chapadas" fins al Pantanal. Omple un buit clamorós dins el panorama de guies de camp per als ornitòlegs viatgers. Hi haurà un segon volum que esperem que s'editi després de l'estiu que cobrirà la resta del territori d'aquest immens país, meca de qualsevol entusiasta de l'observació dels ocells. Aquesta guia, però, encara no serà la definitiva, tot i que millora molt tot el que teniem disponible per aquest país. La guia presenta el típic capítol introductori sobre com utilitzar-la i una petita presentació de totes les famílies tractades a la guia. A continuació venen les làmines que il·lustren més de 1000 espècies contraposant a la pàgina esquerra, el nom en portuguès, anglès i científic; la mida; una iconografia que indica l'hàbitat o hàbitats on podem trobar l'espècie; els aspectes més rellevants per a la seva identificació indicats amb uns punts negres sobre una silueta de l'ocell i el mapa de distribució. No presenta text de descripció de l'espècie ja que aquesta guia és filla d'una publicació tipus "handbook" que els mateixos autors han editat fa poc més d'un any i en la qual fan detallades descripcions de totes les espècies del Brasil.

*ORYX col·labora en la secció de llibres recomants. Per a més informació: www.weboryx.com