La utilitat de les estacions d'anellament amb esforç constant com a eines de seguiment d'ocells està avalada pels resultats obtinguts pels programes de monitoratge pioners duts a terme des de principis dels anys 80 a Gran Bretanya i Irlanda i, posteriorment, a Amèrica del nord. A més, la seva importància també està avalada per la Unió Europea per a l'Anellament d'Ocells (EURING), l'organització europea que promou l'ús de l'anellament dins de la investigació científica i la conservació, i que considera prioritari la implantació d'aquests tipus d'estudis arreu d'Europa (Figura 1).

El plantejament metodològic del programa SYLVIA està basat, principalment, en els protocols desenvolupats per la British Trust for Ornithology (programa CES britànic; Bailey et al. 1986) i l'Institute for Bird Populations (programa MAPS americà; DeSante & Burton 1997). La clau principal d'aquest plantejament metodològic radica en l'estandardització. L'anellament amb esforç constant, com el seu nom indica, implica la utilització continuada d'una àrea d'estudi on els ocells s'anellen seguint un protocol pre-establert d'esforç de captura. Així, el nombre, tipus i emplaçament de cada xarxa es manté fix i el programa d'anellament se segueix de la mateixa manera any rere any. D'aquesta forma, els canvis en el nombre d'ocells adults capturats ens permeten avaluar les tendències poblacionals, el nombre anual d'ocells juvenils anellats s'utilitza com un indicador de la productivitat, i la proporció d'ocells juvenils sobre el total de captures s'utilitza com una mesura relativa de l'èxit reproductor. A més, donat que els ocells adults, tant si són migradors com sedentaris, mostren una alta fidelitat a les seves àrees de cria, la proporció d'adults recapturats d'un any a l'altre l'utilitzem per estimar les taxes de supervivència.

Al 1991 es va establir la primera estació SYLVIA pilot. Des de l'aleshores, el nombre d'estacions va anar créixent lentament fins arribar a les 5 el 1998, aleshores, tenint en compte l'experiència adquirida durant els primers anys de funcionament, el programa es va avaluar de nou totalment i es van fixar els protocols metodològics definitius. Actualment, amb més de 40 estacions operatives (vegeu mapa), el projecte SYLVIA ha obtingut el nivell de cobertura i involucrament necessaris per poder acomplir amb èxit els seus objectius principals. Això ha estat possible gràcies al valuós suport i compromís dels mateixos anelladors i de les moltes entitats públiques i privades catalanes, tant d'àmbit nacional com local, interessades en la salut de les poblacions d'ocells de Catalunya.