PERNIS 2005

Canvis interanuals: comparació de les temporades 2004 i 2005

En la comparació entre les temporades de 2004 i 2005 només es van utilitzar les dades de les 11 estacions que van funcionar durant les dues temporades un mínim de 7 de les 10 sessions: Cadí, Canòpolis, puig de l'Àliga-Tres Partions, turó de la Magarola, Sant Mateu, l'Enclusa, serra de ca l'Estragués, Pardines, santuari de Bellmunt i coll d'Ares.

Comparació del volum de pas
En les 11 estacions considerades, l'any 2005 es van comptar un total de 2895 exemplars de rapinyaires i aus planadores respecte dels 1938 individus que es van detectar durant l'any 2004. Aquest valor representa un increment en el número d'individus censats del 50% (Taula 3). Les espècies que van ser més nombroses durant el 2005 que el 2004 van ser: l'aligot vesper, que va augmentar un 69%, el milà negre, que va augmentar un 698%, el milà reial un 50%, l'àliga marcenca un 29%, l'esparver cendrós un 98%, l'astor un 100%, l'esparver comú un 46%, l'àliga pescadora un 41%, el xoriguer comú un 47%, el falcó cama-roig un 50%, el falcó mostatxut un 103% i el falcó pelegrí un 73%. En l'altre sentit les espècies que van disminuir durant el 2005 van ser: la cigonya blanca que va disminuir un 100%, el voltor, que ho va fer en un 45%, l'arpella vulgar un 4%, l'àliga calçada un 74% i el falcó de la reina un 67%.

Taula 3. Nombre d'aus planadores censades per any durant el seguiment del programa PERNIS durant les temporades de 2004 i 2005. El camp increment fa referència a la diferència entre el 2004 i el 2005 en valor absolut, i el % canvi és el percentatge de canvi entre els dos anys. S'han utilitzat les dades de les 11 estacions del programa PERNIS que van ser operatives un mínim de 7 sessions durant les dues temporades de seguiment.

Canvis interanuals en les trajectòries de la migració dels rapinyaires i les aus planadores
Per estacions, les que van augmentar el número d'exemplars censats durant el 2005 respecte del 2004 van ser: Cadí va augmentar un 12%, coll d'Ares va augmentar un 461%, l'Enclusa un 448%, Pardines un 243%, Pi Fustera un 60%, santuari de Bellmunt un 162%, turó de la Magarola un 5% i Canòpolis un 362%. Les estacions que van disminuir van ser: puig de l'Àliga-Tres Partions va disminuir un 1%, Sant Mateu un 25% i serra de ca l'Estragués un 83% (Figura 6). En conjunt, les estacions PERNIS de la zona nord del territori serien les que haurien incrementat més de 2004 a 2005, fet que es podria explicar pel gran increment que hi va haver de citacions d'aligot vesper i milà negre, espècies molt més detectades en aquestes estacions. L'absència de cites de cigonya blanca el 2005 i la disminució dràstica de citacions d'àliga calçada entre el 2004 i el 2005, explicaria la disminució d'observacions d'algunes de les estacions de serra de ca l'Estragués i Sant Mateu.

Figura 6. Comparació de la intensitat de la migració entre els anys 2004 i 2005 a les estacions de seguiment del programa PERNIS.

Comparació de la fenologia de pas
La fenologia de pas al llarg de les 10 sessions d'estudi va ser similar entre els anys 2004 i 2005 (Figura 7). Hi ha dos pics de màxim pas importants quant a volum de migrants: un a final d'agost-principi de setembre, causat bàsicament pel pas d'aligot vesper, cigonya blanca i milà negre. Durant el 2005 el primer pic del pas d'aligot vesper, format segurament per la població adulta, sembla que es va avançar lleugerament respecte el de 2004. L'altre pic màxim, molt ben definit, és la tercera setmana de setembre, causat en gran part per un segon pic de màxim pas d'aligots vespers (format per la població de joves de l'any molt probablement) i pel pic de màxim pas de xoriguer comú i d'àliga marcenca. Hi ha un tercer pic de màxim pas la segona setmana d'octubre, encara que molt menor als altres dos, i que és causat principalment pel segon pic de màxim pas de xoriguer comú i pel pic de màxim pas d'àliga calçada.

Figura 7. Evolució del nombre d'aus planadores censades per sessió durant el seguiment del programa PERNIS durant la tardor de 2004 (negre) i la de 2005 (vermell). S'han utilitzat les dades de les 11 estacions del programa PERNIS que van ser operatives un mínim de 7 sessions durant les dues temporades de seguiment.