PERNIS 2005

Espècies de rapinyaires i aus planadores que migren a través de Catalunya

Durant la tardor de 2005 es van comptar 3714 individus de 31 taxons diferents. Dins d'aquesta xifra s'inclouen també 20 individus PERBUT (Pernis apivorus/Buteo buteo), 7 individus FATINA (Falco tinnunculus/F.naumanni), més 184 exemplars d'aus planadores que no van poder ser identificats (un 5% del total)(Taula 2).
Les espècies més ben representades van ser les següents: aligot vesper Pernis apivorus (1564); xoriguer comú Falco tinnunculus (486); esparver comú Accipiter nisus (466) arpella vulgar Circus aeruginosus (225); àguila marcenca Circaetus gallicus (154); milà negre Milvus migrans (88); falcó mostatxut Falco subbuteo (78); cigonya blanca Ciconia ciconia (71); aligot comú Buteo buteo (71); àguila calçada Hieraaetus pennatus (60); i voltor Gyps fulvus (50).

Taula 2. Nombre d'aus planadores censades per espècie i sessió durant el seguiment del programa PERNIS de la tardor de 2005.

L'Aligot vesper: el rapinyaire més abundant durant la migració postnupcial

		L'aligot vesper Pernis apivorus és, de llarg i amb el 42% de les citacions, l'espècie d'au planadora més detectada en el programa PERNIS. Tal i com veiem a la Figura 4, tot i que és una espècie que més o menys es detecta a totes les estacions d'observació, el pas es concentra molt a l'estació del Cadí (421). Dues estacions més dels Pirineus, Pardines (211) i coll d'Ares (141) també detecten un pas important d'aquesta espècie.
Al sud d'aquestes dues i segurament dins de la mateixa ruta migratòria, el santuari de Bellmunt també detecta un pas important d'aquesta espècie (99). I de la resta d'estacions del programa en destaquen 4 de la zona central: Canòpolis (151), Pi Fustera (139), turó Blau (104) i turó de la Magarola (96). Aquesta distribució de les citacions de l'aligot vesper durant la migració de tardor fa pensar que és una espècie que creua el nostre territori de nord a sud, en principi per les valls transpirinenques més centrals i occidentals i que baixa cap a la zona central de Catalunya on, a partir d'aquí, ja se'l comença a detectar amb abundància a prop de la costa. Molt interessant seria tenir alguna estació de seguiment propera a la costa més al sud de la zona central per tal de veure com evoluciona l'entrada de migrants.

Figura 4. Nombre d'individus d'aligot vesper Pernis apivorus censats per sessió durant el seguiment del programa PERNIS durant la tardor de 2005.

Figura 5. Nombre d'exemplars d'Aligot vesper Pernis apivorus censats per sessió durant el seguiment del programa PERNIS durant la tardor de 2004 (negre) i la de 2005 (vermell). S'han utilitzat les dades de les 11 estacions del programa PERNIS que van ser operatives un mínim de 7 sessions durant les dues temporades de seguiment.