Variacions interanuals

Els resultats obtinguts en la temporada de 2007 van mostrar lleugers canvis en la distribució geogràfica de la migració en comparació amb les temporades anteriors. El pas va disminuir en els punts transpirinencs clàssics del Pirineu central (al Cadí, sobretot) i va augmentar als passos transpirinencs orientals (coll d’Ares i Castellets). També es va notar una relativa disminució de l’afluència de migrants a la costa central catalana respecte de la mitjana d’anys anteriors.

Les noves estacions situades a la conca del Segre, coll de Bòixols i Camarassa, no van tenir un pas tant important com s’esperava, sobretot tenint en compte que estan situades en una zona que en principi podria correspondre a la mateixa via migratòria que l’estació del Cadí, tradicionalment un molt bon lloc de pas. Per contra, les noves estacions situades a la conca del Llobregat, el serrat de la Figuerassa i Castelltallat, van tenir una afluència de migrants força alta.

Per altra banda, les estacions del pilar d’Almenara (Urgell) i Picamoixons (Alt Camp) van mantenir el bon nombre de migrants que havien comptabilitzat la temporada anterior (Figura 2).


Figura 2. Nombre de rapinyaires i altres planadores per estació entre la temporada de 2007.

La distribució de les observacions durant la temporada de 2008 va resultar força diferent a les temporades anteriors, fet condicionat, en gran mesura, per la gran redistribució d’algunes localitats de seguiment. Tot i això, per les estacions que van mantenir la localització, també es van poder apreciar certes diferències quant al nombre d’exemplars migradors comptats. L’estació del pirineu central de les Pardines va tenir una bona recuperació després de dos anys de nombres més baixos. Quant a les estacions del pirineu oriental, els Castellets i Comanegra van patir una forta davallada respecte de temporades anteriors mentre que coll d’Ares va mantenir bons nombres de migrants.

Els nombre de migrants comptats a les estacions de la costa central catalana no van variar gaire respecte d’anys anteriors, a excepció de l’estació del turó Blau en què van disminuir significativament. Cal destacar els bons nombres de migrants que van passar per la vall del Llobregat, al serrat de la Figuerassa (estació 38) al nord, i posteriorment per la serralada prelitoral catalana, al cogulló de cal Torre (43) i al mirador dels Tossals (42).


Figura 3. Nombre de rapinyaires i altres planadores per estació entre la temporada de 2008.

Durant la tardor de 2007 es van comptar un total de 3746 individus de 28 taxons diferents, i 77 individus no identificats (Taula 1). Les espècies més comptades van ser les següents: aligot vesper Pernis apivorus (2091 individus); esparver vulgar Accipiter nisus (325); milà negre Milvus migrans (240); aligot comú Buteo buteo (196); arpella vulgar Circus aeruginosus (184); xoriguer comú Falco tinnunculus (163); àliga marcenca Circaetus gallicus (142); falcó mostatxut Falco subbuteo (93); i àliga calçada Hieraaetus pennatus (39).

Durant la tardor de 2008 es van comptar un total de 2045 individus de 24 taxons diferents, i 42 individus no identificats (Taula 1). Les espècies més comptades van ser les següents: aligot vesper Pernis apivorus (974 individus); esparver vulgar Accipiter nisus (303); xoriguer comú Falco tinnunculus (150); àliga marcenca Circaetus gallicus (143); cigonya blanca Ciconia ciconia (113); arpella vulgar Circus aeruginosus (73); aligot comú Buteo buteo (72); falcó mostatxut Falco subbuteo (49); i àliga calçada Hieraaetus pennatus (29).


Taula 1. Nombre d’espècies de rapinyaires i aus planadores comptades en el conjunt de la xarxa PERNIS durant les temporades de 2007 i 2008.