Resultats de la temporada 2006

Durant la tardor de 2006 els patrons geogràfics de la migració van ser força semblant als dels dos anys anteriors. Com en anteriors temporades, les estacions pirinenques i les de la costa central van reunir el gruix dels migrants, tant en nombre d'individus com en diversitat d'espècies. La incorporació de noves estacions (Picamoixons i lo pilar d'Almenara) durant el 2006 va permetre descobrir el que semblen un parell de nous punts estratègics en les rutes migratòries a través de Catalunya.

A la nova estació de Picamoixons, situada al puig Cabrer, a la serralada prelitoral de Tarragona, es van comptar un total de 988 individus de 18 taxons diferents. D'aquests, 889 (90%) van ser aligots vespers Pernis apivorus , el 88% dels quals van passar el matí del dia 28 d'agost de 2006. Aquests valors són els més importants quant a nombre per any, sessió i estació de la curta història del projecte PERNIS. Altres espècies destacables que es van albirar des d'aquest punt d'observació van ser l'esparver comú Accipiter nisus (39 individus en total), l'àliga marcenca Circaetus gallicus (14), el milà negre Milvus migrans (8), el xoriguer comú Falco tinnunculus (7) i l'arpella vulgar Circus aeruginosus (5). També va destacar el pas de 6 grues Grus grus el dia 9 d'octubre de 2006. Aquestes dades suggereixen que aquesta estació està situada en un punt molt estratègic en les rutes migratòries principals per la zona central de Catalunya. Caldrà, però veure que passa en properes temporades per acabar de confirmar la importància d'aquest punt.

A lo pilar d'Almenara, una estació situada al bell mig de la plana lleidatana, es van comptar 285 individus de 24 taxons diferents. Aquesta estació està situada al sud de l'entrada del Segre a la plana de Lleida, per on es podria canalitzar la majoria d'individus migradors que segueixen aquesta vall fluvial des de l'Alt Urgell. Van destacar pel nombre d'exemplars comptabilitzats l'aligot vesper (110 individus), el milà reial Milvus milvus (33), l'esparver vulgar (23), el xoriguer comú (17), el milà negre (16), l'aligot comú Buteo buteo (10), l'àliga marcenca (9) i l'arpella vulgar (7).



Nombre total de rapinyaires i aus planadores censades per estació durant el seguiment del programa PERNIS de la tardor de 2006.

El pas de rapinyaires i aus planadores durant la tardor de 2006 va tenir un pic molt fort la segona sessió que es correspon amb la tercera setmana d'agost (Figura 3), a diferència dels anys 2004 i 2005, en què la fenologia va tenir dos pics relativament marcats, l'un a finals d'agost i l'altre a mitjans de setembre (Herrando & Baltà, 2005; Baltà, 2006). Aquest valor tan alt en la segona sessió va ser causat en gran part degut al pas important d'aligot vesper a l'estació de Picamoixons.



Nombre total de rapinyaires i aus planadores censades per sessió en el conjunt de la xarxa PERNIS durant la tardor de 2006.

Durant la tardor de 2006 es van comptar 4.783 individus de 34 taxons diferents. Un any més, l'espècie més ben representada va ser l'aligot vesper.



Nombre d'aus planadores censades per espècie durant el seguiment del programa PERNIS de la tardor de 2006. El valor de l'aligot vesper sobrepassa els límits del gràfic i correspon en realitat a 2737 individus.