El mostratge intensiu és el que ha de permetre realitzar els mapes d'abundància i l'avaluació dels requeriments ecològics, així com l'anàlisi de les variacions temporals. Com s'ha esmentat anteriorment, el mostratge intensiu es fonamenta en el projecte SOCC.

Atès l'interès en controlar les variacions temporals en el període de l'atles, és necessari sacrificar una part de l'esforç destinat a la representació espacial per a obtenir una bona representació temporal. Aquest control temporal es fonamentarà en els SOCCs que es repeteixen anualment. La intuïció, veient les dades del SOCC d'hivern actuals, és que la majoria d'espècies terrestres tindran una representació acceptable dels canvis interanuals mitjançant aquest sistema. Amb tot, hi haurà espècies per a les que caldrà tenir present totes les dades possibles (mostratge extensiu + mostratge intensiu) i, per tant, el control de canvis interanuals en espècies mal representades en el SOCC només es podria aplicar considerant com a unitats d'anàlisi conjunts de diverses UTM 10x10.

Un primer càlcul de recursos disponibles i necessitats territorials (nombre i localització d'itineraris) per tenir una bona representació dels canvis entre anys ens porta a considerar la xifra de 160 quadrats a cobrir amb SOCC durant tots els tres anys de durada de l'estudi, serien els anomenats SOCC constants. La resta de SOCCs en quadrats UTM 10x10 es reparteixen entre els 3 anys de durada del treball de camp. D'aquest conjunt però, s'han exclòs els quadrats fronterers o costaners on no hi cap un itinerari SOCC (21 quadrats), amb la qual cosa només seran 205 itineraris que s'hauran de fer l'any assignat al quadrat (Figura 8).

És lògic aprofitar el mostratge prioritari del SOCC com a part dels 160 quadrats que cal anar fent cada any. Així doncs, el que s'ha fet per seleccionar els 160 SOCC constants és primer comptar amb els 103 itineraris SOCC que han estat prioritaris fins ara i després continuar la selecció de quadrats prioritaris fins arribar als 160 necessaris. Tots aquests quadrats han estat seleccionats seguint un mateix procediment. Primer s'ha subdividit el territori en les 5 bioregions principals d'acord amb una anàlisi de clúster realitzada amb les dades de l'Atles de nidificants i per a cada regió s'ha seleccionat un nombre de quadrats prioritaris diferent, proporcionalment més alt com menor és la regió: 8 per a zones humides (100% dels quadrats), 12 per a estepes (100% dels quadrats), 20 per a alta muntanya (45% dels quadrats), 34 per a muntanya mitjana (40% dels quadrats) i 86 per a la zona mediterrània (34% dels quadrats) (Figura 8). Dins de cada estrat (bioregió), i un cop extrets de l'anàlisi aquells quadrats on no hi cap físicament un itinerari SOCC, s'ha procedit a fer una selecció aleatòria dels quadrats però posant com a condició que, sempre que es pugui, s'esculli un quadrat que no toca de costat amb un dels prèviament seleccionats, maximitzant així la cobertura espacial del mostratge. D'altra banda, considerant la cobertura del projecte durant l'hivern 2004-2005, tindríem un total de 92 quadrats de mostratge constant ja ocupats i 68 de pendents. Aquestes xifres són aproximades, ja que dels 92 caldria restar aquells que tenen SOCCs de qualitat insuficient o situats en hàbitats poc representatius de l'ambient prioritari al quadrat.

Pel que fa als 205 SOCCs no constants, és a dir aquells que en el marc del projecte Atles només caldrà fer durant un sol any, la seva distribució segueix la del mostratge extensiu. D'aquesta manera, en un quadrat on el mostratge extensiu s'ha de fer el primer hivern també s'haurà de fer l'intensiu en aquell mateix hivern. D'aquesta manera els recursos s'optimitzen. Així doncs, condicionat per la posició del mostratge extensiu, el nombre de quadrats on cal fer el SOCC només un sol hivern varien entre els tres hiverns: 57 el primer hivern, 80 el segon hivern i 68 el darrer. Pensem que aquesta distribució de l'esforç, màxima el segon any, és, atenent-nos als resultats de l'Atles de nidificants, la que més s'ajusta a l'evolució natural d'assignació de quadrats en aquesta mena de projectes. Pel que fa a aquests quadrats amb SOCCs no constants, dels 57 del primer hivern se n'estarien fent 19 (33%), dels 80 del segon se n'estarien fent 22 (27%) i dels 68 del tercer se n'estarien fent 22 (32%).

A nivell de coordinació, el mostratge intensiu necessitarà d'un bon treball previ de localització d'itineraris a cada quadrat. Aquí la qüestió radica en obtenir una bona representació no només geogràfica sinó ambiental. Per aquest motiu seria important controlar, tant com sigui raonable, la localització dels itineraris dins el quadrat. El problema seria si de forma sistemàtica els observadors tendissin a evitar certs ambients (e.g. ambients urbans) i a concentrar-se en d'altres. Donada la diversitat ambiental d'un UTM 10x10, es podrien fer propostes, cas per cas, d'on situar l'itinerari dins el quadrat o, fins i tot, fer pre-dissenys des de la coordinació, tenint en compte els mostrejos en els quadrats veïns, que el col·laborador hauria d'acabar de veure si serien factibles o no.



Figura 9. Distribució del mostratge intensiu. 160 dels quadrats es realitzen tots els anys (en colors diferents segons l'hàbitat prioritari), distribuïts per tal d'obtenir una representació del territori igualment distribuïda per a cada any (vegeu text principal). La resta, 205, han estat seleccionats seguint el mateix procediment, de tal forma, però, que l'hivern en què s'ha de fer el mostratge extensiu en un quadrat determinat coincideixi amb el del mostratge intensiu.