El sistema de cens pensat per a obtenir mapes de densitats d'alta resolució, estimes poblacionals i relacions ocell-ambient difereix considerablement de l'utilitzat en l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. En efecte, el fet que actualment existeixi un projecte de seguiment a Catalunya ben implantat com és el SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya), en el qual participen més de 160 ornitòlegs, recomana plantejar-se que el nou atles s'adapti el màxim possible a aquest projecte. En cas contrari podríem trobar-nos que no hi hagués prou recursos humans per mantenir els dos projectes de forma independent. La voluntat d'obtenir mapes quantitatius més precisos ha recomanat també fonamentar part de la recollida en un sistema de cens com el transecte lineal, el qual permet calcular densitats i fer un pas més enllà de les dades de presència-absència.
El SOCC hivernal consisteix en transectes de 3 km en els que, a l'igual que al període reproductor, es conten els individus detectats visual o auditivament en seccions de 500 m. Es realitzen dos censos hivernals, un al desembre i un altre al gener. És preferible que els censos es realitzin durant els primers 15 dies de cada període i que hi hagi una separació mínima entre ells de 15 dies. Tots els censos es realitzen sempre pel matí, dins el període comprès entre la sortida del sol i les 4 hores següents. Els horaris són indicatius i, per tant, poden variar en funció de les condicions locals, però cal tenir present que les proves pilot de l'hivern 2005-2006 mostren que els censos no es poden fer per la tarda (més informació: mètode intensiu, horaris de cens; fitxer PDF, 280Kb). Els SOCCs poden ser estàndards (sense bandes) o ampliats (amb tres bandes a cada costat de l'observador de 0-25, 25-100 i >100 m). Aquests darrers que són els que permetran avaluar l'índex de detectabilitat de cada una de les espècies i poder així obtenir densitats absolutes, en ocells/km2. És per això que caldrà incentivar al màxim la realització d'aquest tipus de SOCC.
Per validar la utilitat del SOCC per a realitzar els mapes d'abundància es van agafar els 206 itineraris realitzats en el període 2002-2004, es va subdividir cada itinerari de tres km en tres trams d'un km cada un i s'hi van aplicar dels mateixos models estadístics que els que es van utilitzar en l'Atles de nidificants. El mapa resultant es va comparar amb l'obtingut amb els 3.077 quadrats UTM 1x1 censats durant els 4 anys de l'Atles de nidificants. Els resultats ha donat uns primers resultats molt esperançadors (Figures 1 i 2) amb mapes molt semblants entre les dues metodologies. En els models d'algunes espècies hi ha problemes derivats de l'encara insuficient cobertura del SOCC en alguns sectors concrets o de la manca de dades d'alguns ambients (Figures 3 i 4), però sembla factible que un augment dirigit de la cobertura actual SOCC, en el marc d'aquest projecte, acabi de millorar els resultats. Els primers mapes de distribució hivernal fets amb els SOCCs d'hivern semblen també força prometedors (Figura 5) igualment, però, amb alguns problemes locals derivats d'una cobertura encara insuficient (Figura 6).
Un altre repte important que tot just ara s'està començant a explorar en profunditat amb les dades del SOCC és el mapeig de les diferències interanuals en la distribució. Les primeres proves que s'han realitzat es basen en interpolacions dels resultats obtinguts en el TRIM (paquet estadístic de càlcul de tendències i índexs d'abundància anuals). La percepció que es té és que quan l'objectiu és mapejar la distribució promig d'una sèrie d'anys és encertat utilitzar models de nínxol ecològic (Figures 1-6), però que per a les variacions interanuals potser sembla més oportú fer interpolacions, car la relació entre el canvi interanual i l'ambient, a escala catalana i amb les variables disponibles, sembla conceptualment poc apropiada.
L'adopció del SOCC com a base per al mapeig d'alta resolució queda doncs prou contrastada amb aquestes proves preliminars. A més, hi ha altres raons per pensar que és una elecció encertada al marge de les ja comentades que és tracta d'un projecte en funcionament i que aporta dades de densitat. D'una banda, la combinació dels resultats dels diferents projectes de l'ICO és un objectiu en si mateix. Un plantejament integrat dels projectes de seguiment ja es va iniciar en l'anterior Atles de nidificants, en el qual es van utilitzar dades del SOCC i del SYLVIA. Incorporar ja en el disseny inicial aquests projectes pot crear sinèrgies molt positives per a tots ells. D'altra banda, en el marc de l'European Bird Census Council (EBCC), l'ICO i el CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) impulsen de forma activa l'elaboració de mapes pan-europeus d'alta resolució a partir dels projectes de monitoratge d'ocells comuns. És doncs, raonable, portar a terme a casa nostra aquelles propostes tècniques que defensem a fora.
Figura 1. Mapa d'abundància de la merla blava Monticola solitarius amb les dades de primavera del SOCC (mitjana anys 2002-2004, unitats en ind/km) a dalt, i mapa d'índex d'abundància publicat a l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (la unitat és la probabilitat d'aparició) a baix.
Figura 2. Mapa d'abundància del tallarol capnegre Sylvia melanocephala amb les dades de primavera del SOCC (mitjana anys 2002-2004, unitats en ind/km) a dalt, i mapa d'índex d'abundància publicat a l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (la unitat és la probabilitat d'aparició) a baix.
Figura 3. Mapa d'abundància de la calàndria Melanocorypha calandra amb les dades de primavera del SOCC (mitjana anys 2002-2004, unitats en ind/km) a dalt, i mapa d'índex d'abundància publicat a l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (la unitat és la probabilitat d'aparició) a baix.
Figura 4. Mapa d'abundància del verdum Carduelis chloris amb les dades de primavera del SOCC (mitjana anys 2002-2004, unitats en ind/km) a dalt, i mapa d'índex d'abundància publicat a l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (la unitat és la probabilitat d'aparició) a baix.
Figura 5. Mapa d'abundància hivernal de la cotxa fumada Phoenicurus ochruros a partir de les dades d'hivern del SOCC (mitjana anys 2002-2004, unitats en ind/km) i mapa d'índex d'abundància al període reproductor publicat a l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (la unitat és la probabilitat d'aparició) a baix.
Figura 6. Mapa d'abundància hivernal del tord Turdus philomelos a partir de les dades d'hivern del SOCC (mitjana anys 2002-2004, unitats en ind/km) i mapa d'índex d'abundància al període reproductor publicat a l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (la unitat és la probabilitat d'aparició) a baix.
Per tenir més informació sobre el mostratge intensiu podeu descarregar-vos el següent article en anglès i en format PDF:
Si no tens lector de PDF pots baixar-te'l gratuïtament clicant aquí.
|
