Bàsicament ha de servir per obtenir els mapes de distribució. Es mantindrà el quadrat UTM 10x10 km com a unitat de treball, tal com s'ha fet en els dos atles d'ocells nidificants publicats fins ara a Catalunya. D'igual forma que en el darrer d'aquests dos atles, i molt especialment a causa de les limitacions de temps, en els quadrats fronterers es mostrejarà exclusivament l'àmbit administrativament català.
El mostratge d'aquestes 386 unitats, però, adoptarà algunes modificacions importants respecte aquests dos atles, bàsicament per millorar l'estandardització en la presa d'informació al camp i així poder comparar millor les dades dels diferents quadrats.
L'objectiu fonamental del mostratge extensiu o de quadrat és detectar el màxim nombre d'espècies, tant terrestres com marines, en cada quadrat UTM 10x10. La prospecció se segregarà en dos períodes de mostratge (A: 15 de novembre-31 de desembre i B: 1 de gener-15 de febrer). S'ha de destacar que cada un dels dos períodes és independent i, per tant, que les espècies detectades en el primer període no compten en el segon. És per això que en cada un dels dos períodes l'observador ha d'intentar recórrer tots els hàbitats del quadrat buscant el màxim nombre d'espècies, amb independència que una espècie hagi estat o no detectada al període anterior. No necessàriament el recorregut haurà de ser el mateix en els dos períodes. Només aquelles àrees singulars de distribució restringida caldrà que siguin visitades durant les dues voltes. Com a cosa destacada s'ha d'esmentar que l'esforç de mostreig del quadrat estarà controlat amb el temps destinat a la cerca d'espècies. En efecte, en els quadrats que tinguin el 100% de superfície terrestre i aquesta es trobi íntegrament dins Catalunya l'esforç serà de 8 hores en el primer període i 8 hores més durant el segon. Les proves pilot realitzades l'hivern de 2005-2006 indiquen que, en promig, en 8 hores es detecta el 70-80% de les espècies presents al quadrat (més informació: mètode extensiu, estimació de l'esforç de mostratge; fitxer PDF, 141Kb). Les 8 hores de cens estandarditzat que cal dedicar en cadascun dels dos períodes de mostratge es subdivideixen en 8 unitats d'1 hora de durada. Les zones on es fan aquests censos d'1 hora les escull el propi col·laborador prioritzant la detecció del màxim nombre d'espècies, sense que necessàriament s'hagin de distribuir de forma homogènia pel quadrat de 10x10 km. Les espècies censades en cadascuna de les unitats d'1 hora s'han de llistar per separat. Les unitats d'1 hora de cens es poden fer en diferents dies, amb l'única condició de deixar un mínim de 10 dies entre el darrer dia de cens del primer període i el primer dia de cens del segon període. Els mostratges d'1 hora es fan sempre a peu i el temps dedicat als desplaçaments entre les àrees mostrejades en diferents censos no es comptabilitza. Si l'observador ho considera necessari, dins de cada cens d'1 hora es pot visitar més d'una zona, això sí, neutralitzant el temps invertit en anar d'un lloc a l'altre i no comptabilitzant les espècies que es puguin detectar durant els desplaçaments.
Els censos es fan en qualsevol moment del dia, amb l'única restricció que una de les unitats de cens d'1 hora sempre s'ha de fer coincidir amb el crepuscle (des d'aproximadament 30 minuts abans de la posta de sol fins 30 després), amb la finalitat de cobrir el període de màxima activitat de les espècies nocturnes.
En aquells quadrats en els quals la superfície terrestre catalana no arribi al 60%, ja sigui perquè inclou part de mar i/o de territori no català, el nombre d'hores de cens per període serà el següent: 40-60% de superfície terrestre catalana: 6 hores, 20-40%: 4 hores, <20%: 2 hores. En qualsevol dels casos, però, una de les hores sempre s'ha de fer coincidir amb el crepuscle.
En tots els casos, les espècies detectades durant els desplaçaments, períodes neutralitzats o observacions suplementàries als censos d'1 hora seran anotades a la fitxa de quadrat com a fora de cens.
Pel que fa referència a la localització de les espècies, com norma general, en el mostratge extensiu només caldrà assegurar-se que les dades que es donen corresponen estrictament al quadrat UTM 10x10 que s'està mostrejant. En algunes espècies més escasses però serà necessari incloure la localització de forma més exacta, mitjançant les coordenades UTM d'1x1 km amb l'ajut dels mapes que es lliuraran. Aquestes UTM 1x1 s'anoten separadament per a cada període de mostratge (A o B) i permetran elaborar mapes d'alta resolució per a espècies en les que les dades del SOCC siguin insuficients.
Els participants del mostratge extensiu també han de fer per a les espècies escasses o per a les quals no es disposi de censos específics, una estima qualitativa de la població en el seu quadrat. Cal remarcar que aquestes estimes només han de fer referència al quadrat prospectat i que s'han de fer separadament per a cadascun dels dos períodes de mostratge. És important que aquestes estimes no tinguin en compte els dormidors si es creu que part dels ocells procedeixen d'altres quadrats. Els intervals d'aquestes estimes intuïtives serien: A: 1-5 ind., B: 6-10 ind., C: 11-50 ind., D: 51-100 ind., E: 101-500 ind., F: 501-1.000 ind., G: 1.001-5.000 ind., H: >5.001 ind. Aquesta classificació té més intervals que la de l'atles de nidificants, on l'experiència ens va mostrar que aquells intervals d'escala logarítmica de vegades definien rangs massa grollers a l'hora d'estimar poblacions.
Finalment, els col·laboradors hauran d'estar atents a la detecció de possibles dormidors dins del seu quadrat. En cas de detectar-ne algun, és important mirar de comptar-los (al propi dormidor o en les agrupacions que fan abans d'ajocar-se) de forma totalment independent a les estimes del quadrat esmentades. Per algunes espècies com per exemple la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell, el corb o el milà reial els dormidors poden ser molt aparents i concentrar molts individus que durant el dia es troben en àrees força extenses que afecten diversos quadrats. En les espècies que fan dormidors (senyalitzades a la fitxa) s'ha d'anotar les dades dels dormidors que es localitzin dins del quadrat: nombre d'individus que el formen, quadrat UTM 1x1 on es localitza i data de l'observació.
Finalment, per aquelles espècies que, essencialment, estan de pas o són estivals a Catalunya s'anota la data de la darrera observació del primer període de mostratge i la primera del segon període. En tots aquests casos les espècies estan degudament senyalitzades a la fitxa de camp.
Per tenir més informació sobre el mostratge de quadrat podeu descarregar-vos el següent article en anglès i en format PDF:
|
En el mostratge complementari l'observador no controla el temps, simplement busca espècies concretes i anota les que detecta en una estada pel quadrat UTM 10x10. Tant el mostratge extensiu com el complementari contribueixen al coneixement dels ocells presents al quadrat i, per tant, al mapa final de distribució, però només el primer es podrà utilitzar per a les diverses anàlisis estadístiques. D'igual manera que en el cas del mostratge extensiu, per algunes espècies relativament escasses, en el mostratge complementari també es demana la localització dels contactes de forma més exacta, mitjançant les coordenades UTM d'1x1 km, per millorar els mapes de densitat d'aquest grup d'espècies.
Si no tens lector de PDF pots baixar-te'l gratuïtament clicant aquí.
|
