Pel que fa a les espècies marines, la seva idiosincràsia (per desplaçar-nos pel mar necessitaríem una barca, no es disposa de gaires variables ambientals que ens permetin correlacionar la presencia de les espècies...) ens obliga a utilitzar una metodologia especifica. Al marge de la possible incorporació de dades d'altres projectes es preveu:

1. Prospectar la part marina dels quadrats UTM 10x10 km. Els quadrats de 10x10 km litorals hauran de ser prospectats tant pel que fa a la superfície terrestre com a la zona marina. Aquesta es farà únicament i exclusivament des de la costa, sense cap tipus d'embarcació, amb una dedicació proporcional a la superfície de costa que tingui cada un dels quadrats. Aquesta prospecció inclourà tan l'observació d'ocells al mar com la recerca de dormidors i el cens de les agrupacions d'espècies marines al litoral. Aquest mostratge aportarà dades per generar el mapa de distribució de les espècies però també dades per fer les estimes poblacionals d'algunes espècies. Aquest mostratge de les marines haurà de ser assumit per la persona que realitza la prospecció del quadrat.
   
   

2. Realitzar estacions de cens d'ocells marins amb telescopi. Es censaran amb telescopi des de la costa un total de 90 punts distribuïts de forma uniforme al llarg de tot el litoral (Figura 9). En aquests censos s'identificaran i es comptaran tots els ocells detectats durant una hora, tant al mar com a la costa, en períodes de 10 minuts i des d'un punt fix prèviament definit, sense cap tipus de limitació quant a distància. Cada any es censaran 1/3 dels 90 punts. La selecció dels punts que cal fer cada any es farà seguint el mateix procediment que l'utilitzat en el cas de la selecció de quadrats (aleatori minimitzant els punts d'un mateix any que es toquen entre si). Cada una de les estacions de cens es cobrirà en dues voltes (entre l'1 i el 31 de desembre la primera i entre l'1 i el 15 de gener la segona). El cens es farà preferentment entre les 14 i les 16 h., moment en què es creu que les condicions de llum són les més favorables a la majoria del nostre litoral i en el qual l'activitat de moltes de les espècies és encara òptima per al cens. Les dades obtingudes serviran per generar mapes d'abundància de les diferents espècies al i per obtenir estimes de les espècies més costaneres. En la mesura que es pugui els censos hauran de ser fets des de punts enlairats que aportin bona visibilitat.
   
   

• Fitxa ocells marins.pdf (179Kb)
  
  

Atès l'esforç important que es requereix per a aquest grup reduït d'espècies, s'ha decidit que només es mostrejaran de forma extensiva i no es durà a terme cap sistema de cens intensiu. Així, tal com s'ha comentat a l'apartat dedicat al mostratge extensiu, es realitzarà una de les hores de cens durant el crepuscle, de tal manera que mitja hora es faci abans de la posta del sol i mitja més desprès de la posta de sol. En aquest sentit, al moment de dissenyar la prospecció d'aquesta hora de cens crepuscular caldrà mirar de situar-se en zones on presumiblement es puguin trobar aquestes espècies. Finalment, caldrà tenir en compte aquest grup d'espècies més enllà dels censos d'1 hora i cercar-les de forma activa en les prospeccions suplementàries del quadrat UTM 10x10.

En aquest atles cal treballar moltes dades que no provindran de la metodologia específica d'aquest treball sinó de censos que es duen a terme periòdicament per a diversos grups d'espècies, com per exemple aquàtiques i estèpiques. En aquest sentit s'establiran els contactes oportuns per a què es pugui recollir tota aquesta informació en l'atles. També sembla prudent utilitzar les dades de les estadístiques cinegètiques per a espècies com ara la becada i la perdiu xerra, generalment poc detectables en els mostratges ordinaris i que d'una altra manera quedarien subestimades. Finalment, també caldrà consultar les dades dels centres de recuperació de fauna salvatge.