Estimacions poblacionals

Un dels objectius principals del present Atles és disposar d'estimacions poblacionals de les diferents espècies d'ocells durant el període reproductor, un pas fonamental per conèixer el seu estat de conservació. Hi ha espècies sobre les quals, sovint per la seva escassetat, s'ha despertat un clar interès conservacionista, i ja sigui a través de centres de recerca, d'administracions o de particulars, s'ha dedicat un important esforç per intentar fer una estimació de les seves poblacions. Aquest seria el cas d'alguns rapinyaires i d'ocells propis de zones humides o estèpiques, emblemes de la conservació al nostre país. Són espècies sobre les quals disposem d'estimacions poblacionals sovint força acurades, reavaluades anualment o en períodes més o menys curts. Des de complexes triangulacions per a l'alosa becuda a comptatges directes per al capó reial, tot un ventall de tècniques s'han desplegat amb l'objectiu comú de determinar quants ocells componen les poblacions catalanes d'aquestes espècies. Aquest Atles representa una obra unificadora de tots aquests seguiments específics, els quals constitueixen una inestimable contribució dels diferents grups d'ornitòlegs que hi han dedicat els seus esforços.

Tot i això, només una minoria de les espècies que nidifiquen a Catalunya disposen de sistemes específics d'avaluació de la seva estimació poblacional. Per aquesta raó ha estat necessari dissenyar nous mètodes per afrontar aquesta qüestió, ja sigui només a partir de les dades de camp dels col·laboradors de l'Atles, o mitjançant les dades de l'Atles i les d'altres projectes de seguiment de l'avifauna, en especial del SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya).


Representació esquemàtica del procediment seguit en el model Atles-SOCC per a l'alosa vulgar. Un cop determinades les densitats de l'espècie per a cada itinerari SOCC i elaborat el seu mapa d'índex d'abundància, es va construir un model de regressió entre aquestes densitats (variable depenent, dades SOCC) i la probabilitat d'aparició (variable independent, dades Atles). Llavors es va aplicar el model obtingut per estimar la densitat d'alosa vulgar per a cada UTM 1x1 del territori i es van sumar els valors de tots els UTM fins obtenir el nombre de parelles d'alosa vulgar nidificants a Catalunya.
Schematic representation of the Atlas-SOCC model procedure for the Skylark. Once the densities of each SOCC transect were determined and its abundance index map was generated, a regression model was made between such densities (dependent variable, SOCC data) and the probability of occurrence (independent variable, Atlas data). Then the model was applied to estimate densities for each 1x1 UTM square of the territory and all these values were summed to obtain the number of Skylark pairs breeding in Catalonia.

Estatus de conservació de les espècies

Les dades d'aquest Atles, especialment les referents a distribució, tendències i estimes poblacionals, han permès catalogar de forma objectiva i estandarditzada l'estat de conservació dels ocells nidificants a Catalunya. Es va decidir seguir els criteris de l'UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) (UICN 2001), que actualment s'apliquen arreu del món, i es van aplicar les correccions regionals proposades per Gardenfors et al. (2001) i d'altres d'específiques per a ocells que, com molts rapinyaires, tenen densitats i poblacions baixes a Catalunya. Per tal d'afinar els estatus, aquests es van discutir amb 43 ornitòlegs catalans experts en els diferents grups d'espècies o que, per la seva llarga experiència, tenen una visió històrica dels canvis esdevinguts a Catalunya. Les categories UICN utilitzades són: Preocupació menor (LC), Proper a l'amenaça (NT), Vulnerable (VU), En perill (EN), En perill crític (CR), Extingit (EX), No avaluat (NE) i Dades insuficients (DD).