 |
|
|
| |
|
Us podeu descarregar tota la metodologia en format pdf clicant en aquest enllaç:
Si no tens lector de PDF pots baixar-te'l gratuïtament clicant aquí.
Àmbit d'estudi
A diferència del primer atles, realitzat entre els anys 1975 i 1983, que englobava Andorra, la franja aragonesa de ponent i una part del territori francès inclòs en quadrats fronterers (Muntaner et al. 1984), l'àmbit d'estudi del present Atles es va cenyir estrictament al territori administrativament català. No només no es va estudiar cap quadrat que no inclogués Catalunya, sinó que en els quadrats fronterers, quan una porció pertanyia a l'Aragó, al País Valencià, a Andorra o a França, només es va prospectar la part administrativament catalana fins a la línia de frontera.
Mostratge
Cada responsable d'un quadrat UTM 10x10 es va encarregar de prospectar-lo en la seva totalitat. Durant aquesta prospecció calia detectar visualment o auditivament el màxim nombre d'evidències de cria de les espècies presents. És per això que es va demanar als responsables que es prestés una especial atenció a la prospecció de tots els hàbitats presents al quadrat, encara que fossin minoritaris, perquè passés desapercebut el mínim nombre d'espècies possible.
La realització de censos de durada controlada amb la finalitat d'obtenir mapes d'abundància és una de les novetats més destacades del present Atles. Així doncs, al marge de la prospecció genèrica de cada quadrat UTM 10x10, dins cada una d'aquestes unitats es van establir una sèrie de quadrats de mostratge d'1 km de costat. Aquesta aproximació és similar a la utilitzada en altres atles ornitològics, com per exemple a la Gran Bretanya o a Suïssa (Gibbons et al. 1993, Schmid et al. 1998). Aquestes unitats d'1x1 km es van establir a partir del reticle UTM 10x10 dividint cada quadrat principal en 100 quadrats UTM 1x1. El projecte inicial preveia prospectar un mínim de 10 quadrats UTM 1x1 per cada quadrat 10x10. Només en aquells quadrats que per cobertura insuficient es van haver de prospectar de forma semiprofessional, el mínim de quadrats 1x1 es va reduir a 5. En cadascun dels quadrats UTM 1x1 seleccionats es van realitzar dues prospeccions, d'una hora de durada cada una, en què es va mostrejar íntegrament tot el quadrat i es van anotar totes les espècies detectades, sense prestar atenció al nombre d'individus.
Període d'estudi
El treball de camp de l'Atles es va realitzar entre els anys 1999 i 2002. Durant els tres primers anys la prospecció va ser realitzada exclusivament per voluntaris, que van realitzar totes les activitats de prospecció i cens de forma totalment altruista. Només el darrer any es va incorporar un equip de 6 ornitòlegs que, de forma semiprofessional, es van dedicar a cobrir els buits que els observadors voluntaris havien deixat.
Com a norma general, la recollida d'evidències de reproducció es va restringir al període comprès entre els mesos de març i juliol, ambdós inclosos. En la mesura possible, les prospeccions s'havien de realitzar en l'horari comprès entre la sortida del sol i les 11 del matí, i des de les 6 de la tarda fins a la posta del sol. Els horaris i les dates van ser orientatius i es permetia adaptar-los a les condicions locals, mirant sempre de realitzar la prospecció en els moments de màxima activitat. A més, en els casos d'evidències segures es van acceptar també les dades anteriors o posteriors als mesos indicats, en especial d'aquelles espècies que poden tenir períodes reproductors molt perllongats. Així mateix, en el cas dels rapinyaires nocturns el període de mostratge es va avançar al mes de febrer per detectar els cants territorials d'aquelles espècies que vocalitzen principalment a l'hivern (e.g. duc, mussol banyut o gamarús). Pel que fa als quadrats UTM 1x1, la primera de les prospeccions es realitzà durant els mesos de març/abril, per detectar les espècies residents, i la segona durant maig/juny, per detectar les espècies estrictament estivals.
Taxonomia
Pel que fa a la taxonomia i a la nomenclatura, s'ha seguit la llista patró del Comitè avifaunístic de Catalunya (CAC 2003), en una nova versió que incorpora les modificacions aconsellades per l'Association of European Records and Rarities Committees (AERC TAC 2003). Quant a les espècies exòtiques, que no es troben incloses en les recomanacions d'aquest comitè, s'ha adaptat la nomenclatura i seqüència de Clements (2000).
|
|
|
Projecte ATLES
ICO-Oficina Tècnica
Girona 168, entresol 5a
08037 Barcelona
Tel: 93 458 78 93
atles@ornitologia.org
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
