El 1984 es va publicar l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra (Muntaner et al. 1984), el segon fet a Espanya després del Atlas ornitológico de La Rioja (de Juana 1980). Aquest atles permetia, per primera vegada, conèixer la distribució precisa de les 214 espècies reproductores observades al nostre país sobre un reticle de quadrats de 10x10 km en la projecció geogràfica Universal Transversal Mercator (UTM). Les dades que es van plasmar en aquesta cartografia van ser recollides durant el període 1975-1983, tot i que l'esforç més gran es va realitzar els anys 1981-1982. En la realització d'aquest atles van participar 129 col·laboradors, coordinats per Jordi Muntaner, Xavier Ferrer i Albert Martínez-Vilalta, des de la càtedra de Vertebrats de la Facultat de Biologia de Barcelona.

Com que amb el pas del temps la distribució d'algunes espècies varia, des de l'Institut Català d'Ornitologia es va plantejar fer una revisió del primer atles català que permetés analitzar les tendències ocorregudes a Catalunya en aquests darrers 20 anys i, per tant, actualitzar el coneixement sobre l'avifauna del país. Atenent el nombre actual d'ornitòlegs catalans i el seu alt grau de preparació, es va pensar, seguint la tendència actual dels nous atles (Gibbons et al. 1993, Price et al. 1995, Schmid et al. 1998), incloure informació addicional que il·lustrés les diferències espacials d'abundància de les diferents espècies. La possibilitat de disposar de dades objectives sobre les tendències de les diferents espècies i les seves principals àrees de cria podria permetre determinar la seva situació a Catalunya i ajudar a definir prioritats en el desenvolupament d'estratègies de conservació de la biodiversitat. Amb aquestes idees al cap es va plantejar a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya i al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya l'interès de posar el projecte en marxa. No cal dir que ambdós van rebre la proposta amb els braços oberts i des d'un bon començament han fet possible que aquest Atles arribi a bon port.

En el present Atles dels ocells nidificants de Catalunya s'inclou informació sobre la distribució de les espècies reproductores de Catalunya entre els anys 1999-2002 en un reticle de quadrats UTM de 10x10 km, directament comparable amb la de l'anterior atles, cosa que permet valorar quines espècies han desaparegut, quines són de nova implantació, així com les pautes de variació de la resta. A més, s'han realitzat mapes d'abundàncies relatives a partir de la informació obtinguda mitjançant censos en quadrats UTM d'1x1 km i de les capes d'informació geogràfica de caràcter ambiental. Aquestes anàlisis han permès obtenir informació preliminar sobre les variables ambientals que expliquen la distribució i abundància de les espècies.

L'Atles també ha jugat un paper formatiu important en bona part dels prop de 500 ornitòlegs que hi han participat, car la responsabilitat que s'imposaven per cobrir correctament el seu quadrat els portava a prestar molta atenció en la identificació de totes les espècies. D'altra banda, la metodologia estandarditzada utilitzada a l'Atles obligava els observadors a prospectar la totalitat d'ambients del quadrat, així com fer un mínim de sortides. La inclusió d'aquests criteris d'estandardització s'ha vist traduïda en una altíssima qualitat de la informació recopilada. De fet, aquest Atles es pot presentar com un exemple paradigmàtic de com la coordinació de la feina de voluntaris pot generar obres d'un alt valor científic. Finalment, el fet que l'Atles hagi estat una obra col·lectiva també ha tingut un paper molt important en la seva difusió. En actuar com un altaveu, millora les seves possibilitats de convertir-se en una eina útil en la conservació de les espècies i dels seus hàbitats, la qual és, al cap i a la fi, la raó de ser última del present projecte.