Inici >> Què fem >> Monitoratge >> Seguiment >> Sylvia >> Metodologia

Eines SYLVIA

Manual del programa SYLVIA
Informatitza les teves dades aquí
Localitza la teva estació d'anellament
Participa en el programa Sylvia

Metodologia del SYLVIA


Necessitem monitoritzar les poblacions d'ocells al llarg dels anys per poder-los protegir eficientment. El protocol metodològic del programa SYLVIA està pensat per aconseguir aquest objectiu.

La finalitat del programa SYLVIA és obtenir informació a llarg termini d'un determinat nombre d'espècies sobre:

1. els seus principals paràmetres demogràfics, amb especial interès per la supervivència, la productivitat, l'èxit reproductor i el reclutament dins de la població adulta.
2. les seves tendències poblacionals.
3. els seus moviments postreproductius i premigratoris.
4. la seva biologia general.

Idealment, aquesta informació s'utilitzarà per tal de poder identificar:

1. les espècies que mostren tendències negatives o positives.
2. els principals estadis del cicle vital que són responsables d'aquests canvis poblacionals.
3. les principals causes que els produeixen.

 


Una de les principals diferències del projecte SYLVIA respecte a d'altres programes similars d'arreu d'Europa i Amèrica del nord, és la seva atenció, no només al període reproductor, sinó també a l'hivernal. Aquest fet requereix una consideració especial. Primer de tot, la decició d'estendre el programa al període hivernal radica en el fet que les estimes interanuals de les taxes de supervivència inclouen causes de mortalitat que tenen lloc durant tot l'any (cf. DeSante 1995), no només a l'època reproductora. La possibilitat de separar els components estacionals de la mortalitat és, doncs, crucial a l'hora de respondre la qüestió de quins estadis del cicle vital controlen els declivis poblacionals (un exemple paradigmàtic és el de la boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus; Peach et al. 1991). Indubtablement, l'estima de la taxa de supervivència millorarà notòriament tant punt es puguin utilitzar dades tan de dins com de fora de l'estació reproductora. D'altra banda, la recopilació d'informació durant l'hivern serà molt útil per conèixer els moviments de les diferents espècies, les seves àrees d'hivernada i l'ús que fan de l'hàbitat (Evans et al. 1999). En aquest sentit, cal tenir en compte, que la regió mediterrània és una de les principals àrees d'hivernada de moltes espècies migratòries del centre i nord d'Europa; en alguns casos, espècies que són objecte d'estudi en els programes d'anellament amb esforç constant que es desenvolupen en aquelles zones. La necessitat d'obtenir informació sobre aquest període i aquestes espècies és considerable, més si tenim en compte que, a causa de les mancances logístiques i financeres, aquesta informació no està disponible per àrees tan importants com ara els quarters d'hivernada d'Àfrica.


Establiment de l'estació d'anellament

Les estacions d'anellament SYLVIA se situen en àrees que s'espera que romanguin accessibles i essencialment invariables durant un període mínim de cinc anys consecutius. A més, la localització de cada estació ha de permetre la captura d'un nombre substancial d'ocells de les espècies més comunes presents a l'àrea.
 



Nombre, localització i tipus de xarxes

El nombre, localització exacte i tipus de xarxa es manté constant durant totes les sessions d'anellament, així com durant tots els anys d'operativitat de cada estació. El nombre de xarxes es determina considerant el màxim nombre que pot ser operat satisfactòriament tenint en compte els anelladors disponibles pel funcionament de l'estació. La utilització de deu xarxes de 12 metres es considera com a òptim per a una estació amb un o dos anelladors. Així mateix, es recomana una densitat d'entre una i dues xarxes per hectàrea per tal d'obtenir el millor balanç entre la probabilitat de recaptura i la mida de la població mostrejada. No està permès atreure ocells a les xarxes mitjançant reclams, menjar, aigua o qualsevol altre sistema.


Disposició de les xarxes en una estació SYLVIA

Protocol d'activitat

El programa Sylvia es subdivideix en dos blocs d'estudi, l'estival o de cria i l'hivernal. L'estival va de l'1 de maig al 6 d'agost i està dividit en 7 períodes consecutius de 14 dies. Cada estació opera durant tots aquests períodes començant en el primer període en el que els ocells migradors de les espècies objecte d'estudi que nidifiquen a la zona ja no estan migrant per l'àrea de forma significativa. Per a la majoria de Catalunya el període d'inici recomanat és el primer. Un cas especial és el d'aquells llocs situats en àrees on la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus, una de les espècies objecte d'estudi, és l'espècie nidificant dominant (principalment canyissars): en aquests llocs l'anellament no comença fins el període 3 (bona part de la migració de la boscarla de canyar a través de Catalunya té lloc durant la tercera i quarta pentada de maig). El bloc hivernal va del 1 de desembre al 28 de febrer i està dividit en 3 períodes consecutius d'un mes. Cada estació opera durant tots els 3 períodes.

Cada estació està activa un únic matí durant cadascun dels períodes del bloc estival (generalment 7) i hivernal (3). Les xarxes s'obren abans que es faci de dia i es tanquen 6 hores després de la sortida del sol; així mateix, es deixa un període mínim de 6 dies entre les diferents sessions d'anellament consecutives. Per tal de reduir els factors externs que afecten la probabilitat de captura, les estacions d'anellament romanen tancades durant els dies en què la força del vent fa impossible la captura d'ocells amb normalitat, així com quan les condicions meteorològiques suposen un perill per a la vida dels ocells. A més, no és permesa la utilització de xarxes addicionals a menys de 500 m de qualsevol xarxa durant els dies d'activitat de les estacions. Tampoc és permès fer visites addicionals a l'estació durant el mes precedent al començament dels períodes de mostreig d'estiu i d'hivern.


Informació bàsica de l'estació

Donat que el tipus i estructura de la vegetació en una determinada estació afecta a variables com ara la grandària de la població, la productivitat i la supervivència (cf. DeSante et al 1993), cal disposar d'una descripció detallada de l'àrea d'estudi de cada estació d'anellament. Amb aquesta finalitat s'omplen uns fulls estandarditzats d'informació bàsica. La informació recopilada inclou el percentatge de l'àrea d'anellament corresponent als principals hàbitats i els seus subtipus, i la identificació de les espècies vegetals dominants. Altra informació que es recopila inclou el tipus de gestió de l'àrea (si n'hi ha), l'altitud mitjana i el pendent. La informació de cada lloc es completa amb la preparació d'un mapa detallat (escala 1:2000) delimitant els principals tipus d'hàbitat i mostrant la localització i numeració de cada xarxa així com l'emplaçament dels principals elements geogràfics (cursos d'aigua, estructures, carreteres, camins, zones d'aigua lliure...).


Informació del microhàbitat i de la sessió d'anellament

Dins de cada estació d'anellament, les diferències en les característiques de l'hàbitat al voltant de cada xarxa i els petits canvis d'una sessió d'anellament a la següent afecten el patró temporal i espacial de captures. De la mateixa manera, la meteorologia pot també tenir una gran influència en la probabilitat de captura. Per al seguiment d'aquestes variables externes s'utilitzen uns fulls estandarditzats que cal complimentar diàriament. La informació que es recull inclou variables meteorològiques i característiques de l'hàbitat al voltant de cada xarxa. En aquest sentit, els detalls del microhàbitat es recopilen considerant una àrea que s'estén 20 m a ambdós costats de cada xarxa i inclou dades sobre l'estructura de l'hàbitat, presència d'aigua i de fruits. Juntament amb les condicions meteorològiques i els detalls del microhàbitat també s'anota l'horari d'activitat de cada xarxa.
 



Presa de les dades d'anellament

Per a cada ocell es prenen les següents dades: nom de l'estació, tipus i nombre de l'anella, espècie, data de captura, nombre de xarxa, hora de captura, edat (codi EURING) i sexe, longitud alar (corda màxima; Svensson 1992), longitud de la tercera primària, pes, greix (Kaiser 1993), múscul (Bairlein 1995), estat de la placa incubatriu, extensió i intensitat de la muda, l'estat de l'ocell en ser alliberat i nom de l'anellador. Totes les dades es recullen a tot els ocells, tant si són primeres captures com recaptures.

Cada vegada que es processa un ocell recapturat, totes les dades (edat/sexe, variables biomètriques, ...) es prenen de nou sense comprovar la informació del mateix ocell recopilada en anteriors captures del mateix ocell. El fet que totes les dades siguin bàsicament independents és un punt d'especial importància per a l'estudi, ja que permet conèixer el grau d'error associat a cada variable. Això és especialment important en la datació. La determinació de l'edat és un component crític de tots els esforços per determinar paràmetres com ara la supervivència i el reclutament dins la població adulta (DeSante 1995). Encara que, mitjançant l'aprenentatge i l'experiència es pot reduïr el nombre d'errors associat a qualsevol procés de datació, és evident que d'errors se'n fan, i, malauradament, no són pocs, a més, probablement això seguirà essent així en el futur. De fet, es coneix molt poc sobre el grau exacte d'error associat a la determinació de l'edat per a la majoria d'espècies objecte d'estudi en els programes de seguiment amb esforç constant que es realitzen arreu del món: una informació clarament necessària. La determinació del grau d'error en la datació es pot utilitzar per avaluar els resultats de forma més realista, per reduir els errors dels anelladors (enfocant millor on són els problemes) així com per fer un seguiment de la seva magnitud.


Determinació de les espècies nidificants

Per evitar la inclusió en les anàlisis de dades d'espècies capturades en estacions d'anellament que estan situades fora de la seva àrea de nidificació, cada any es confecciona una llista de les espècies nidificants. Per a aquest propòsit, s'utilitza un imprès estàndard similar als utilitzats per l'Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. Per fer la llista es considera com a part de l'estació d'anellament qualsevol punt a menys de 500 m de cada xarxa.


Manual del programa Sylvia

El manual del programa Sylvia inclou el protocol de treball, informació sobre com prendre les dades i sobre com complimentar els fulls de camp. La informació que es pren en el programa Sylvia és la que contemplen els Estàndards d'anellament de l'ICO, concretament l'ampliat.

A més, en aquest pdf hi trobareu informació  pràctica de la metodologia específica del projecte:
 

Informatització de les dades

Cada estació del programa SYLVIA informatitza les dades de camp amb un programa informàtic gratuït anomentat NouBioPro3.01. Si vols més informació sobre aquest programa informàtic o baixar-te'l clica aquí.



Seu social de l'ICO
Nat- Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Pl. Leonardo da Vinci, 4-5
08019 Barcelona

 




Oficina tècnica de l'ICO
Girona 168, Esc.B, Entresol 5a,
08037 Barcelona
+ 34 93 458 78 93 (carrer Girona)
+ 34 93 256 59 91 (Museu Blau)
ico@ornitologia.org

 

 
 

Qui Som

 

Què fem

 

Què oferim

 

Participa