Pep Arcos és biòleg (1995), i aficionat a l’ornitologia des de mitjans dels anys 1980. El seu interès es va decantar cap als ocells marins des de ben aviat, i va dedicar el seu doctorat a estudiar la interacció entre els ocells marins i la pesca al Mediterrani occidental (2001). Posteriorment ha seguit treballant en diversos aspectes relacionats amb l’ecologia i la conservació dels ocells marins, i des de 2005 es responsable de conservació d’ocells marins a SEO/BirdLife, on ha coordinat un projecte per a la identificació d’Àrees Importants per als Ocells (IBA) marines a Espanya (www.seo.org/?lifeibamarinas). Com a part d’aquestes feines ha participat en nombroses campanyes oceanogràfiques i sortides en pesquers, alhora que ha treballat en colònies de diverses espècies d’ocells marins (a Espanya i Escòcia), cosa que li ha permès adquirir experiència en la identificació d’aquest grup.

Juan Arizaga és doctor en biologia i membre de la Sociedad de Ciencias Aranzadi i la Sociedad Española de Ornitología. És director de l’Oficina d’Anellament d’Aranzadi des de 2008. El seu treball en el camp de l’ornitologia se centra principalment en l’estudi de la migració d’ocells, especialment tot allò que té a veure amb les estratègies de migració i la connectivitat. També participa en un projecte d’investigació sobre la biologia i ecologia del gavià argentat en el golf de Biscaia. A més, i com a part de la seva responsabilitat a l’Oficina d’Anellament d’Aranzadi, està impulsant la creació d’una xarxa d’estacions d’esforç constant.

Raül Aymí és ornitòleg i la persona que més temps ha estat treballant per a l'ICO, on ha desenvolupat tasques molt diverses. Actualment s'ocupa de l'Oficina Catalana d'Anellament on porta l'administració de les anelles i la tramitació de recuperacions. Al mateix temps és secretari de redacció de la Revista Catalana d'Ornitologia i responsable de publicacions i és editor adjunt de l'Anuari d'Ornitologia de Catalunya. El seu principal interès és l'anellament i especialment les campanyes de migració. Durant molts anys ha realitzat campanyes d'anellament específiques sobre cuereta groga (Motacilla flava) al delta de l'Ebre i va impulsar les primeres campanyes d'anellament en colls de muntanya a la serra del Cadí i també les de la vall de l'Ebre a Flix. Així mateix, ha realitzat campanyes d'anellament específiques destinades al marcatge d'alàudids, tords i gavines entre d'altres espècies.

Oriol Baltà és biòleg i ornitòleg de professió. Els seus inicis en el món de l'ornitologia van ser en el camp de l'observació d'ocells, i va continuar la seva formació en el camp de l'anellament científic d'ocells. Ha escrit diversos articles en diferents publicacions científiques. Actualment treballa a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) com a coordinador del projecte PERNIS de seguiment de la migració postnupcial de rapinyaires que permet obtenir informació objectiva i científicament sòlida sobre la dinàmica migratològica d'aquest grup d'ocells. També treballa com a tècnic dels bancs de dades d'anellament de l'ICO.

Llicenciat i doctor en geografia amb una tesi sobre les poblacions d’ocells dels boscos esclerofil·ls de les muntanyes de la Costa Brava. Treballa com a gestor d’un espai natural protegit del Baix Empordà i és professor associat a la Universitat de Girona. Col·labora estretament amb l’Institut Català d'Ornitologia (ICO) en les campanyes de migració primaverals. Estudia la migració prenupcial dels ocells a la Mediterrània occidental i els seus resultats s’han publicat en revistes científiques, comunicacions a congressos, etc.

Juan Bernal va tenir el primer contacte amb l’anellament científic d’ocells a ca l’Andreu (Tiana) l’any 1984. A l’actualitat treballa com a ornitòleg professional per l’ICO i com a tècnic a l’Àrea de Conservació de la Reserva Natural de Sebes. Va començar a treballar com a educador ambiental a l’escola de natura de can Miravitges “Angeleta Ferrer”, a Badalona. Des de l’any 2004, es dedica exclusivitat a l’ornitologia; treballa en diferents campanyes d’anellament científic dels programes SYLVIA i MIGRACIÓ. Paral·lelament ha participat a l’Atles dels Ocells hivernats a Catalunya i al SOCC. Ha treballat en la revisió, adaptació i traducció de diferents llibres d’aus per encàrrec de l’Editorial Blume (Guías de Campo Blume, Aves terrestres, Kaus Richarz i Aves, Peter Hayman & Rob Hume). Assessora l’OCTO (Oficina Catalana de Turisme Ornitològic) que depèn de la Diputació de Lleida i de l’Ajuntament de Seròs i ha impartit cursos adreçats al foment sostenible del turisme ornitològic a l’Argentina (UNPA, Universitat Nacional de la Patagonia Austral, Unitat Acadèmica de Río Gallegos).

Raül Calderón és educador social de professió i ornitòleg de vocació. És membre de l'ICO des de 1995, però els seus inicis en el món de l'ornitologia es remunten a l'any 1975, moment en què amb 15 anys es va començar a interessar pels ocells. Va col·laborar en diferents censos de fauna al Refugio de Rapaces Montejo de la Vega, Segovia (1991-1998) i de limícoles a la desembocadura del riu Tordera (1987-1988) i, actualment, participa en bona part dels projectes de seguiment de l’ICO. Ha col·laborat en el treball de camp i elaboració de textos en els Atles dels Ocells Nidificants a Catalunya 1999-2002 i Atles dels Ocells Nidificants al Maresme (2005) i, ara, en l'Atles dels ocells a Catalunya a l'hivern. Com a anellador expert, és responsable, principalment, de les estacions SYLVIA de Coll de Pal i Tiana. Des de l’any 2000, imparteix regularment cursos d’iniciació a l’ornitologia i l’anellament científic d’ocells. La seva afició es viatjar i veure ocells per tot el món.

Carles Carboneras (Badalona, 1964) té formació en dret i en biologia i una llarga trajectòria en l’estudi dels ocells marins. Des dels anys 90, es dedica professionalment a la conservació de la biodiversitat, al servei d’organitzacions (públiques i ONGs) d’àmbit internacional, estatal, autonòmic i local. Actualment treballa com a consultor sobre les interaccions entre ocells marins i pesqueries, de cara a reduir-ne els efectes negatius, així com en el disseny i gestió d’àrees protegides. A nivell científic, li interessa especialment l’ecologia de poblacions i la distribució espacial dels ocells. Ambdós aspectes formen part de la tesi doctoral que tracta sobre la importància i el funcionament de la hivernada, prenent com a espècie-exemple la gavina capnegra i amb les dades del seguiment d’uns 600 exemplars marcats amb anelles de colors.

Oriol Clarabuch és biòleg i ornitòleg de professió. Els seus inicis en el món de l'ornitologia van ser en el camp de l'anellament científic d'ocells l’any 1987 quan es va començar a formar com a anellador. Des de llavors ha continuat amb l’anellament i també amb l'observació d'ocells, tant aquí com arreu del món. Ha escrit articles en diferents publicacions científiques i és, juntament amb tres ornitòlegs més, coeditor de l'Atles d'ocells nidificants del Maresme (2005). Actualment treballa a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) com a coordinador de diversos projectes sobre el seguiment de les tendències temporals i dels paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells terrestres de Catalunya mitjançant l'anellament científic d’ocells. És el responsable del projecte Migració destinat a obtenir informació sobre dinàmica poblacional i migratològica dels ocells.

José Luis Copete és documentalista i ornitòleg de professió. És membre de l’Institut Català d’Ornitologia a més d’altres societats ibèriques o estrangeres. Des de fa anys treballa al Handbook of the Birds of the World, i actualment també al Handbook of Western Palearctic Birds, on s’encarrega de confirmar identificacions d’espècies, subespècies, edats i sexes de la col·lecció de fotos acumulada pel projecte. Ha viatjat extensament pel Paleàrtic, estudiant les variacions de plomatge i veu, i en concret a Turquia i la regió Caucàsica en diverses ocasions, per estudiar la taxonomia de les subespècies de mosquiter comú, entre d’altres temes. Actualment combina com a feina la participació en projectes editorials amb projectes ornitològics al Marroc, Ibèria i altres països.

Ponç Feliu és llicenciat en Ciències Biològiques (UdG, 1997) en Ciències Ambientals (UdG, 2000) i Màster en Gestió Pública del Medi Ambient i Sostenibiliat (UAB, 2002). Des de mitjans dels anys 90 ha col·laborat activament en tasques de seguiment d’ocells al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, així com en projectes de reintroducció (cigonya, llúdriga) i en educació. Anys més tard, i ja des de la Consultoria i Enginyeria Ambiental SERPA, porta a terme el seguiment ornitològic del Parc Natural de Cap de Creus, des de l’any 2001. Ha impartit, assistit i organitzat diverses conferències, congressos i especialment cursos de divulgació i coneixement de fauna i dels espais naturals, sigui des de l’APNAE (entitat de la qual n’és el Secretari General) o des de l’Ateneu Naturalista de Girona (del qual n’és membre fundador). També ha editat llibres d’itineraris de natura pels Aiguamolls, cap de Creus, Gavarres i entorns de Girona (Brau Edicions, 2001, 2004, 2007 i 2009), a més de “Fauna Urbana de Girona i rodalies” (Curbet Edicions, 2008).

Gabriel Gargallo ha treballat en diversos camps de l’ornitologia, i s’ha especialitzat en l’estudi de la muda i la datació dels ocells, la migració i la taxonomia. Acumula una extensa tasca formativa en aquesta camp tant a nivell nacional com internacional i és coautor del llibre Sylvia Warblers (A&C Black/Princeton), una monografia sobre els tallarols que va ser escollida millor llibre d’ornitologia de l’any 2001. Actualment està preparant una monografia sobre la migració primaveral dels ocells a l’oest de la Mediterrània fruit de més de 15 anys de campanyes d’anellament en el marc del projecte internacional Piccole Isole. Treballa a l’ICO com a coordinador general.

Santi Guallar és llicenciat en biologia i treballa a l’ICO des de 2006 on ha coordinat l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern. Bona part de la seva activitat com a ornitòleg l’ha realitzat a Amèrica i més concretament a Mèxic, on entre 2004 i 2005 va portar a terme un projecte d’estudi de la muda i la morfometria dels ocells de Mèxic occidental que es publicarà en la sèrie de monografies del Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant el segon trimestre de 2010. Forma part del grup de recerca emergent de l’ICO “Aplicacions a la gestió i a la planificació” des de 2009 i ha participat en l’elaboració de diversos articles científics relacionats. Tot i que el seu interès continua centrat en la recerca bàsica, els últims anys s’ha decantat cap a l’ecologia dels ocells aplicada a la conservació.

Durant els darrers 13 anys, Ferran López treballa com a ornitòleg professional a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i duu a terme els diferents censos d’ocells d’aquest espai. Malgrat que al delta és on passa la majoria del seu temps, viatjar a altres països per conèixer l’avifauna és una de les seves altres passions, així com aprofitar aquests viatges per investigar sobre els diferents buits taxonòmics com darrerament ha fet amb els Phylloscopus collybita brevirostris de Turquía o els Ficedula speculigera del Marroc. Actualment és membre del Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) i col·laborador dels diferents seguiments ornitològics de l’ICO i del Departament de Medi Ambient i Habitatge entre d’altres.

Eloïsa Matheu és bióloga, membre de l’ICO i SEO-BirdLife, així com d’altres associacions internacionals. Des de fa més de 20 anys es dedica a la divulgació de la comunicació sonora a la natura i col·labora en diferents projectes de recerca en el món de la bioacústica. Ha creat una important fonoteca amb els enregistraments de cants i veus d’ocells, però també d’altres grups faunístics, obtinguts en diferents indrets i ecosistemes del món. Amb el seu segell Alosa-Sons de la Natura, ha publicat diverses obres sonores: guies d’aprenentatge i consulta i paisatges sonors.

Daniel Oro és doctor en biologia des de 1996, i va obtenir per oposicions una plaça d'investigador en el Consell Superior d'Investigacions Científiques CSIC el 1998, amb seu al centre d'Esporles, Mallorca (IMEDEA). Durant anys va treballar en diferents països de la Unió Europea millorant els seus coneixements científics amb beques del Ministeri d'Educació i Ciència, la Generalitat de Catalunya, la Unió Europea i la European Science Foundation. En l'actualitat dirigeix un grup de recerca dedicat a la investigació sobre ecologia de poblacions amb una atenció particular a les espècies amb problemes de conservació. Ha escrit nombrosos articles científics i de divulgació, i és editor de varies revistes científiques internacionals. A més, és assessor científic de diversos organismes de protecció del medi ambient a Espanya i a l'estranger.

Actualment és investigador de l’Institut Català d'Ornitologia (ICO) i responsable de l’àrea d’investigació. Els seus interessos en recerca són diversos però estan tots relacionats amb l’ecologia d’ocells, primerament en l’ecologia del comportament, en particular com el plomatge dels ocells pot funcionar com a ornament comunicatiu i com aquest interactua en contextos de selecció sexual i social. Els seus interessos en el plomatge també són aplicats ja que treballa en una línia que intenta aplicar la coloració del plomatge com a indicador de qualitat ambiental. Els seus interessos també estan centrats en aspectes ecològics més aplicats, com els processos de pertorbació humana i canvi global (urbanització i introducció d’espècies exòtiques) estan afectant les comunitats d’ocells i com els programes de seguiment poden ajudar a entendre aquests processos.

David Robson és llicenciat en biologia per la Universitat Autònoma de Bellaterra i membre de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) a més de SEO-BirdLife.. Durant aquests anys s'ha especialitzat en l'estudi de la migració prenupcial dels ocells transaharians, i ha col·laborat a les diverses campanyes de migració primaverals des del seu inici, al 1993. Les seves principals àrees d'estudi són, a grans trets, l'estudi de l'energètica de les aus migratòries i de la seva flexibilitat fenotípica. Actualment el seu interès esta dirigit, per una part, a l'estudi de l’ecología de parada (stopover) dels migradors de llarga distància i, per l'altre, a l'efecte del canvi climàtic al calendari de la migració. Els coneixements adquirits s'han vist reflectits en diverses publicacions a revistes internacionals, comunicacions a congressos, etc.

Roger Sanmartí és tècnic en gestió de fauna i espais naturals i ornitòleg de professió. És membre de l’Institut Català d'Ornitologia (ICO), de SEO-BirdLife i és anellador expert des del 2001. Va entrar en el món de l’ornitologia des de la feina de camp, sobretot en ambients de mitja i alta muntanya. Juntament amb cinc ornitòlegs més va ser coeditor de l’Atles d’ocells nidificants al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2005). Actualment, i des de l’any 2004, treballa a la seva pròpia empresa de gestió ambiental especialitzada en l’estudi dels ocells; gestió cinegètica, estudis de restauració ambiental i programes de seguiment on els ocells són l’objecte d’estudi i alhora l’eina de gestió.

Fran Trabalón és tècnic forestal, i ornitòleg des de 1987; des d’aleshores ha col·laborat en diversos seguiments i articles. És responsable dels seguiments de rapinyaires nidificants i campanyes de migració postnupcial de rapinyaires des de 2002, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Ha estat coordinador del seguiment dels rapinyaires nidificants de la Garrotxa (2005-2006) i del seguiment d’espècies prioritàries a l’EIN de l’Alta Garrotxa (2006-2009). Des de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, ha impartit cursos d’identificació de rapinyaires (2006, 2009) i d’identificació de cants (2008). Interessat en la divulgació de l’ornitologia, va ser el comissari de l’exposició itinerant: Aus, Adaptacions al Medi (2004) i l’autor del llibre del mateix nom. Ha fet nombrosos guiatges ornitològics, i xerrades sobre les aus dels cinc continents, pels quals ha estat viatjant en el seu temps lliure.